Aquest projecte és possible gràcies a un conveni de col·laboració que han signat l'Ajuntament d'Almassora i l'empresa UBE Corporation Europe S.A.U que aporta el finançament (15.000 €) per a ficar en marxa aquesta línia de treball.

Es tracta de potenciar i afavorir la fauna silvestre que inclou als mosquits com a aliment, especialment els ratpenats (quiròpters) i les aus insectívores, que son consumidores d'ingents quantitats d'insectes voladors.

Els ratpenats consumeixen una gran varietat d'insectes: dípters (mosquits), lepidòpters (papallones), coleòpters (escarbats), hemípters (xinxes, pugons), etc. S'estima que un exemplar adult pot arribar a consumir fins al 75% del seu pes en insectes i més de 2000 mosquits en una nit.

Pel que fa a les aus urbanes, ens interessen principalment l'oreneta comuna (Hirundo rustica), l'oreneta cuablanca (Delichon urbicum) i el falciot (Apus apus), ja que s'alimenten quasi exclusivament d'insectes voladors (mosquits, mosques, etc) i perquè preferixen els hàbitats urbans per nidificar. Mengen al vol i no solen fer-ho a més de 2 quilòmetres de distància dels nius. Tenint en compte que una oreneta cuablanca és capaç de menjar-se 6 quilograms d'insectes a l'any i que un mosquit pesa al voltant de 2 mil·ligrams, això suposa que un únic exemplar pot arribar a consumir cada any uns 3 milions de mosquits.

Per tant, aquestes espècies poden ser considerades controladores sostenibles de plagues, degut a que compleixen les tres dimensions de la sostenibilitat: beneficis socials, ambientals i econòmics.

Els tractaments químics convencionals tenen un cost econòmic i de salut pública; a més, per l'acció inespecífica dels productes, afecten no només l'insecte plaga, sinó també altres organismes de l'ecosistema. D'altra banda, els ratpenats i les aus compleixen la funció de control de plagues i malalties sense implicar cap despesa econòmica ni impacte social, alhora que la seua protecció (i la dels seus hàbitats) implica la conservació de tots els serveis ecològics que proveeix un ecosistema en equilibri.

És important conèixer millor aquests animals que ens són de molta utilitat, per a superar el rebuig, la por i la incomprensió que han patit històricament.

Els ratpenats són uns animals sorprenents: són els únics mamífers que poden volar!

A més, descansen cap per avall, hivernen i s'orienten en la foscor. Pertanyen a un ordre de mamífers (Chiroptera) que presenten les extremitats superiors desenvolupades en forma d'ales. Hi ha prop de 900 espècies escampades per tot el planeta, excepte a les zones àrtiques. A Europa hi ha tres de les dèsset famílies existents, que agrupen quiròpters insectívors de tamany xicotet i mitjà.

A Espanya podem trobar 33 espècies diferents, de les quals 25 es troben al País Valencià. El nostre territori és d'especial interès per a la conservació de l'única espècie de ratpenat catalogada "En perill d'extinció" al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades, ja que alberga una part important de la seua població nacional. És el ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii), espècie cavernícola que es troba present a les tres províncies.

A Almassora, l'estudi realitzat el maig de 2016 detectà la presència de 7 espècies diferents, entre les quals també trobem el ratpenat de peus grossos.

Tot i que hi ha espècies de ratpenats al món que s'alimenten de forma molt diversa (fruita, pol·len, nèctar, amfibis, sang, etc.), a Europa totes les espècies basen la seua dieta en insectes, dels quals consumeixen una gran varietat: dípters (mosquits), lepidòpters (papallones), coleòpters (escarbats), hemípters (xinxes, pugons), etc. S'estima que un exemplar adult pot arribar a consumir fins al 75% del seu pes en insectes, i més de 2.000 mosquits en una única nit.

Hi ha diversos tipus de refugis per a quiròpters, segons diferents factors (per a quina espècie són, on se situen, estètica, etc.). 

Amb l'assessorament del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient, nosaltres hem triat el model Kent (la caixa de la foto), adaptat per CÀDEC, Taller de gestió ambiental. Podeu vore un croquis per al muntatge en l'arxiu del peu de pàgina.

Aquest model té els avantatges següents:

• És senzilla de muntar
• S'autoneteja, ja que està oberta per baix
• Té un manteniment baix
• És econòmica    

Els materials i el muntatge:

• La caixa s'ha de muntar amb fusta natural (que no haja sigut tractada amb disolvents), millor de superfície aspra, no llisa.
• Les ranures d'entrada han de ser d'uns 2 cm d'amplària (1,5 és poc i 2,5 és massa).
• Una vegada muntada, les cambres interiors han de quedar ben fosques i estanques.
• És convenient afegir una protecció per a la fusta. Els vernissos i les pintures sintètiques contenen disolvents que són perjudicials per als quiròpters. Una alternativa és l'oli de llinosa (linaza).

El punt de col·locació:

• Les caixes es poden subjectar a façanes, parets, pals o arbres.
• Sense obstacles. És molt important que la trajectòria del vol d'entrada a la caixa estiga lliure d'obstacles (branques, cables, etc.)
• Orientació: per norma general, cal orientar-les cap al sud o l'est.
• Altura: mínima, 4 metres; millor, de 5 a 8 m.   

Quan parlem d'aus urbanes ens referim a totes aquelles aus que tenen en comú el fet de viure al medi urbà, és a dir, a prop de l'ésser humà. Hi ha una gran varietat: aus grans, xicotetes, nocturnes, diürnes, insectívores, granívores, rapinyaires, exòtiques, autòctones, etc.

Les aus insectívores resulten d'especial interès per a les persones, ja que, com que s'alimenten de tot tipus d'insectes, ens ajuden de forma natural a controlar els poblacions de determinades espècies que poden arribar a convertir-se en plagues.

Ens interessa principalment el grup de les orenetes. En concret, l'oreneta cuablanca (Delichon urbicum), l'oreneta vulgar (Hirundo rustica) i el falciot negre (Apus apus), perquè s'alimenten gairebé exclusivament d'insectes voladors (mosquits, mosques, etc) i perquè prefereixen els hàbitats urbans per a nidificar. Mengen al vol i no solen fer-ho a més de 2 km de distància del niu. Si tenim en compte que una oreneta cuablanca és capaç de menjar-se 6 kg d'insectes a l'any i que un mosquit pesa uns 0,2 mil·ligrams, això suposa que un exemplar d'oreneta cuablanca pot arribar a consumir cada any uns 3 milions d' mosquits.

Per tant, les orenetes poden ser considerades controladores sostenibles de plagues, ja que compleixen amb les tres dimensions de la sostenibilitat: beneficis socials, ambientals i econòmics. Els tractaments químics convencionals tenen un cost econòmic i de salut pública; a més, per l'acció inespecífica dels productes, afecten no només a l'insecte plaga sinó també a altres organismes de l'ecosistema. Per contra, les aus (i també els ratpenats) compleixen amb la funció de controlar les plagues i malalties sense implicar despesa econòmica ni costos socials, alhora que la seua protecció (i la dels seus hàbitats) implica la conservació de tots els serveis ecològics que genera un ecosistema en equilibri.

Cens de nius d'oroneta cuablanca 2019

Cal estudiar i protegir les poblacions d'aquestes espècies. Per aixó vam realitzar un cens dels nius d'oroneta cuablanca (Delichon urbicum) entre els mesos de maig i juny de 2019. Es va utilitzar una metodologia senzilla, de ciència ciutadana: la de Projecte Oronetes, promogut per l'Institut Català d'Ornitologia (ICO).

Els resultats de l'estudi han estat publicats en la revista científica Nemus (número 10), gràcies a l'interés i l'esforç de M. Escamilla. Podeu descarregar l'article publicat en els fitxers de baix.

Fauna protegida: respecte a tota la fauna silvestre, la Llei 42/2007 del patrimoni natural i la biodiversitat, estableix, com a norma general, la prohibició de danyar, capturar i fins i tot molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres (sigui quin sigui el mètode utilitzat o l'època de l'any). Aquesta prohibició inclou també els nius (article 52.3). Les orenetes formen part del nostre patrimoni natural, són aus silvestres i, a més, són espècies protegides. La Llei 42/2007 prohibeix especialment la destrucció o el deteriorament dels seus nius, vivers i àrees de reproducció, hivernada o repòs (artículo54.1.b). Per tant, precaució i prevenció: si cal fer obres o treballs on hi ha nius, s'han de programar amb temps suficient per no interferir en les èpoques de nidificació (només cal tenir una mica de previsió temporal). Cal pensar que als nius poden haver pollets que no puguen volar i estan totalment indefensos.

Des del 2012 l'Ajuntament participa en un projecte informatiu i de seguiment de les meduses a les platges del País Valencià, promogut per la Generalitat Valenciana i coordinat per l'Institut d'Ecologia Litoral (IEL).

El projecte té dues vessants:

1. Informació pràctica: L' Ajuntament edita un cartell i un fullet que contenen informació útil per als banyistes; es tracta d'una guia de les diferents espècies de meduses que podem trobar-nos, amb recomanacions generals i consells de què fer en cas de picada. Podeu veure i descarregar el cartell i el fullet clicant als arxius .pdf que teniu al peu d'aquesta pàgina.

2. Seguiment i registre de meduses: D'altra banda, amb la col·laboració del servei municipal socorrisme a la platja, registrem les dades de les picades que s'atenen i també dels albiraments de meduses a les platges d'Almassora. Tres vegades per setmana, l'IEL envia un butlletí de predicció dels corrents i vents marins i de la probabilitat de trobar meduses al litoral.

Les dades recollides són enviades posteriorment a l'IEL per fer un tractament estadístic. Els registres d'espècies també s'envien al Banc de Dades de la Biodiversitat de la Comunitat Valenciana, que constitueix una font d'informació totalment disponible per a la ciutadania i la comunitat científica. També, en acabar la temporada, l'IEL elabora un informe final individualitzat amb els registres recollits en cada localitat. Podeu consultar alguns d'aquests informes clicant els arxius .pdf que teniu al peu de pàgina.

Els mosquits són una amenaça per a la salut pública en l'actualitat, perquè són vectors de diverses malalties. A més, les seves picades sempre són molestes i poden arribar a generar reaccions al·lèrgiques alarmants.

L'Ajuntament d'Almassora realitza des de fa anys tractaments amb plaguicides mitjançant la contractació d'una empresa especialitzada en plagues. A més, al 2016 s'aprovà l'Ordenança municipal per a la prevenció i control del mosquit tigre, amb un doble objectiu: d'una banda, aportar la informació i els consells necessaris a la ciutadania per evitar la presència i l'expansió dels mosquits al terme municipal. D'una altra, es pretén dotar l'Ajuntament dels mecanismes oportuns per fer complir les mesures que s'han d'aplicar als espais que puguin ser focus de cria d'aquests insectes.

El mosquit tigre (Aedes albopictus) es caracteritza per ser un mosquit agressiu i de picada molesta per la reacció cutània. Però l'interès sanitari es deriva de la seva capacitat d'actuar com a vector d'algunes malalties, com les produïdes pels virus Chikungunya, Dengue i Zica. Aquest mosquit, més que en el medi natural, troba un ecosistema idoni en les zones urbanitzades, atès que disposa d'abundància de jardins i l'insecte aprofita qualsevol recipient abandonat amb aigua per reproduir-se.

Activitat: recorregut a peu d'un kilòmetre i mig pel sender SLV 26 fins la Gola Fonda de la desembocadura del riu Millars.

Lloc: desembocadura del riu Millars.

Curs recomanat: primer de primària.

Transport: anada i tornada en autobús.

Horari: des de les 9.30 h fins les 12.30h aproximadament.

Descripció: A les 9.30h eixim del col·legi en autobús en direcció al riu Millars. El riu Millars desemboca a la mar en forma d’un delta de tres braços o goles. En aquest recorregut anirem des de la primera Gola o Gola Nord, al costat de la zona urbana de la platja d’Almassora fins la Gola Fonda, al bellmig de la desembocadura del riu. Després d’un xicotet recorregut per la zona de l’Alter, tornarem al punt de partida pel cordó litoral de graves a la vora de la mar, on podrem descobrir una gran diversitat marina en les restes que hi trobarem.

Recomanacions: portar una motxilla còmoda on guardar l’esmorzar i els seus embolcalls. També és interessant portar aigua, calçat còmode, protector solar, si escau, i gorra. No cal dur cap material didàctic.

Objectius:

• Afavorir el contacte dels infants amb la natura de manera independent i en un entorn segur.
• Observar la complexa funció de les zones humides com a refugi d’animals salvatges, depuració d’aigües o formació del paisatge.
• Desenvolupar una activitat en un entorn natural on puga créixer la curiositat innata dels infants per a guiar el seu aprenentatge.
• Tocar un riu. Sentir la importància de les zones humides en general i dels rius i les seues desembocadures en particular.

Introducció: el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars està ubicat en comarca de la Plana, corresponent amb el tram final del riu més important de la província de Castelló. El riu s’eixampla per a desembocar al mar en forma de delta de tres braços o goles, formant al bell mig dos illots elevats (alters) i separats del mar per un cordó de graves o còdols. Aquest cordó serveix com a barrera litoral entre el riu i el mar, permetent la formació de llacunes permanents d’origen fluvial i marí, la qual cosa defineix el caràcter salobre de l’aigua d’aquestes basses. La Desembocadura del riu Millars i les seues Goles són una zona humida que destaca per la seua biodiversitat, especialment per l’avifauna que acull. Aquests valors naturals justifiquen que l'espai estiga inclòs en la Xarxa europea Natura 2000, protegit com ZEPA (Zona d'Especial Protecció d'Aus) i LIC (Lloc d’Interès Comunitari) i també reconegut com a Zona Humida i Refugi de Caça. A l’any 2005, la Generalitat Valenciana va protegir l’espai natural mitjançant la declaració de Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars.

Desenvolupament de l’activitat: Cap a les 9.30 h eixim del col·legi en autobús en direcció a la platja d’Almassora. Començarem el recorregut a la primera Gola o Gola Nord, al costat del passeig Vora Riu, des d’allí seguirem per la zona dels alters fins la Gola Sud i tornarem al punt de partida pel cordó litoral de graves a la vora de la mar, on podrem descobrir la gran diversitat marina en les restes que hi trobarem. Observarem la complexa funció de les zones humides com a refugi d’animals salvatges, depuració d’aigües o formació del paisatge.

Recomanacions: portar una motxilla còmoda (les de cordetes es solen embolicar) on guardar l’esmorzar, l'aigua i un parell de bosses, una per a guardar els residus que generem i una altra per si volem replegar alguna resta marina natural que ens agrade, també és interessant portar calçat còmode i roba que no emporte embrutar. No cal dur cap material didàctic. Si la previsió meteorològica fora de pluja o de vent, anul·laríem l’activitat.

Objectius de l’activitat: capacitar els alumnes perquè comprenguen la problemàtica dels espais naturals, especialment als llocs fortament antropitzats. Comprendre la importància de les zones humides en general i dels rius en particular. Conèixer les diferents figures de protecció que afecten al nostre espai d’estudi i la necessitat de protecció de les Goles en front de la gran pressió de l’home. Fomentar l’interès i la curiositat per conèixer l’ecosistema fluvial i costaner. Generar sensibilitat i respecte per la conservació del paisatge.

Activitat: Anellament Científic d’Aus

Lloc: zona de les Revalladores en la ribera del riu Millars.

Curs : 4t. de primària

Transport: a peu

Horari: des de les 9.30 fins les 12h aprox.

Descripció: des del centre escolar acudirem a peu fins les Revalladores. Allí estarà esperant-nos un anellador que ens ensenyarà els materials i procediments que utilitzen els ornitòlegs en la pressa de dades per als estudis de les aus. També dependrem a identificar les aus capturades mitjançant una guia d’aus i finalment es soltaran totes les aus en perfectes condicions.
Materials motxilla amb l’esmorzar i l’aigua, carpeta de tapes dures per a poder escriure damunt, llapis i goma.
Objectius de l’activitat:

• Mostrar als alumnes el procés del coneixement dels ecosistemes a través de l’estudi científic de les aus.
• Identificar els materials i les tècniques que es fan servir per a l’estudi científic d’aus.
• Identificar i observar les aus en el seu ecosistema i el fenomen dels moviments migratoris.
• Observar els mètodes de captura i marcatge d’aus.
• Adquirir actituds de sensibilitat i respecte cap a la conservació del medi i prendre consciència sobre la influència que té l’ésser humà en tots els ecosistemes.
  
  

Activitat: recorregut a peu pel riu Millars des del poble d’Almassora fins les Goles.

Lloc: riu Millars.

Curs: sisé curs de primària.

Transport: anada a peu i tornada en autobús.

Horari: des de les 9h fins les 13 h aproximadament.

Descripció: a les 9h eixim a peu del col·legi en direcció al riu Millars. Travessem el poble fins la zona de La Molineta i per sota el pont de les 3 Viles comencem el recorregut per dins del riu. Passem pel costat de la depuradora d’Almassora i per les llacunes artificials on podrem observar algunes aus. L’itinerari continua aigües avall fins arribar a la desembocadura o gola Sud. L’últim tram del recorregut es fa pel cordó litoral de graves a vora mar, des de la gola sud, passant per la gola Fonda i fins la gola Nord o primera Gola on ens recollirà l’autobús per a tornar al col·legi. Observarem la complexa funció de les zones humides com a refugi d’animals salvatges, depuració d’aigües o formació del paisatge.

Recomanacions: portar una motxilla on guardar l’esmorzar i els seus embolcalls, aigua, protector solar, calçat còmode i gorra. No cal dur cap material didàctic. Si algú té prismàtics lleugers, pot resultar interessant dur-los.

Objectius de l’activitat: Observar la complexa funció de les zones humides com a refugi d’animals salvatges, depuració d’aigües o formació del paisatge. Estudiar el riu des de una visió ecosistèmica, es a dir, què de la mateixa manera que un bosc no és un magatzem de fusta, tampoc un riu és un canal d’aigua.

Activitat: recorregut a peu des del col·legi fins l’ermita de santa Quitèria i tornada amb autobús.

Lloc: riu Millars.
Curs: segon curs de primària.
Horari: des de les 9.30 h fins les 12.30 h aproximadament.
Descripció: cap a les 9h surtirem del col·legi a peu en direcció al riu Millars. Pel camí de l'Estret arribarem a la zona recreativa de les Reballadores i continuarem per la senda fins la zona de santa Quitèria. En aquesta zona es fa un petit recorregut per l’entorn de l’ermita i per la plana d’inundació del riu. A les 11 h aprox. esmorzem a les taules de la zona recreativa de l’Assut.
Recomanacions: portar farmaciola, esmorzar, aigua i calçat còmode.
Objectius de l’activitat: observar la complexa funció de les zones humides com a refugi d’animals salvatges, depuració d’aigües o formació del paisatge.

Activitat: recorregut a peu per la senda del riu Millars des del poble d’Almassora fins el Termet de Vila-real.

Transport: anada a peu i tornada en autobús a càrrec del departament de Sostenibilitat.

Horari: des de les 9h fins les 13h aproximadament.

Descripció: A les 9h eixim a peu del col·legi en direcció al riu Millars fins la zona de Les Reballadores (antic assut de Borriana) on comença el recorregut per dins del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars. Continuem aigües amunt per sota dels tres ponts que travessen el riu, el pont del tren, el pont Nou i el pont de la Nacional 340. En arribar a la zona de Santa Quitèria farem una parada per a esmorzar. L’itinerari continua pel costat dret del riu, per l'anomenada Senda Botànica, fins l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia en el paratge del Termet de Vila-real, allí ens replegarà l’autobús per tornar-nos al col·legi.

Recomanacions: : portar una motxilla on guardar l’esmorzar i els seus embolcalls, aigua, protector solar, calçat còmode i gorra. No cal dur cap material didàctic.

Objectius de l’activitat: Observar la complexa funció de les zones humides com a refugi d’animals salvatges, depuració d’aigües o formació del paisatge.

Activitat: excursió per la platja del Pla de la Torre d’Almassora.

Transport: anada i tornada en autobús.

Horari: des de les 9.30 h fins les 12.30 h aproximadament.

Descripció: la platja d'Almassora conserva una escassa cobertura vegetal de poca densitat i grandària. Però són unes plantes especials, unes poques espècies que han sabut adaptar-se a la duresa de l'ambient marí: substrat pedregós/arenòs, salinitat, dèficit hídric i vent fort. Trobarem tamariu, cascall marí, rave de mar, barrella punxosa, fenoll marí, etc. D'una altra banda, la platja també és una gran font de troballes marines. Un passeig sense presses pot convertir-se en una aventura d’observació, especialment després d’un temporal. Les restes marines que podem trobar són material arrossegat per les ones des del fons marí, d’origen molt divers i potser llunyà. Allò que vorem ens donarà una idea de la gran diversitat que hi ha sota l’aigua i de la quantitat d’altres materials, també diversos, de procedència humana i que la mar retorna. Entre els còdols i l’arena podem trobar moltes formes diferents de petxines, closques de caragols, restes d’esquelets (com els de sèpia i eriçó de mar), bosses de sirena (ous de ratjada), restes d’algues, crancs, pilotes de mar (restes fibroses de Posidonia oceanica), postes d’ous de caragol punxós, petits vidres polits per l’erosió marina, etc. Malauradament, també hi trobarem brutícia.

Desenvolupament de l'activitat: a les 9.30h surtirem del col·legi en autobús en direcció a la platja del Pla de la Torre, l'autobús ens deixarà en la placeta de la Biblioteca de la Mar. Primer de tot hi haurà una petita explicació del contingut de l'activitat i a continuació esmorzarem. L'edifici de la biblioteca estarà obert per a poder utilitzar els banys.
Després passarem al costat de la mar per començar la cerca de restes marines: caragols, petxines, pilotes de mar, etc. Quant tinguem una bona mostra, farem una parada en una zona d'arena i seguirem cap al parc de Tramuntana.

Materials: portar l’esmorzar, aigua, calçat còmode i gorra. Farmaciola. No cal dur cap material didàctic. Si la previsió meteorològica fora de pluja o de vent, anul·laríem l’activitat.

Activitat: excursió per l’esplanada del riu Millars a la zona recreativa de l’assut de santa Quitèria.

Lloc: ribera del riu Millars (sta. Quitèria).

Transport: anada i tornada en autobús.

Horari: des de les 9.30 h fins les 12.30 h aproximadament.

Descripció: A les 9.30 eixim del col·legi en autobús en direcció a la zona de Sta. Quitèria. Allí el riu Millars conserva un petit bosc de ribera, amb àlbers, oms, lledoners i pollancres. Es tracta d’un ecosistema quasi desaparegut aigües avall d’aquesta zona. Començarem per la zona de darrere de l'ermita des d'on es pot observar el riu, el Pantanet i el pont medieval de Santa Quitèria des d'una gran balconada. A continuació esmorzarem a la zona d’esbarjo de l’Assut. Després d'esmorzar farem un recorregut per la plana d’inundació del riu des de prop de l’Assut d’Almassora i Castelló fins al pont de santa Quitèria. Identificarem les principals parts dels arbres (branques, tronc i arrels) i observarem una petita mostra dels diferents tipus de boscos que hi ha en la zona (pineda, omeda i albereda).

Materials: portar l’esmorzar, aigua, calçat còmode i roba que no importe embrutar. Farmaciola. No cal dur cap material didàctic.

Objectius de l’activitat:

• Conéixer els arbres de ribera i els seus fruits.
• Afavorir el contacte dels infants amb la natura de manera independent.
• Tocar un riu, sentir la importància de les zones humides en general i dels rius en particular.
• Desenvolupar una activitat en un entorn natural on puga créixer la curiositat innata dels infants per a guiar el seu aprenentatge.

Si la previsió meteorològica fora de pluja o de vent, anul·laríem l’activitat.

Fa molts anys que els centres educatius d’Almassora i el departament de Sostenibilitat celebrem el Dia de l’Arbre. L ’objectiu és continuar recuperar, poc a poc, algunes zones marginals del riu en llocs més ombrívols i amables.

Per això, presentem la possibilitat de convidar els familiars dels xiquets a la plantació. Per la nostra part, seria ideal obrir aquesta experiència i transformar una activitat exclusivament escolar en una festa intergeneracional. També vindran, com els altres anys, alguns residents de la residència de la tercera edat d’Almassora encarregats de donar la planta als menuts.

Participants: alumnat, professorat i acompanyants (mares, pares, iaies, iaios, ties, etc.) d’infantil 5 anys dels col·legis Errando Vilar, Cardenal Cisneros, Germans Otxando, Ambaixador Beltran, Regina Violant, Santa Quitèria i la gent gran de la residència de la tercera edat d’Almassora.

Arbres: plantarem especies autòctones, rústiques i resistents a la sequera de fulla perenne com són els pins i els llentiscles i també plantarem freixes que són de fulla caduca. Les plantes són del viver forestal del Forn del Vidre de la Conselleria de Medi ambient.

Horari de l’activitat: de 9.30 a 13 h.

Oratge: aquesta activitat sempre està sotmesa a les condicions climatològiques; en cas de vent o pluja canviarem la data.

Materials: Cada alumne ha de portar l’esmorzar, l’aigua per a beure, un poal xicotet i una pala com els de jugar a la platja; també és important portar roba còmoda que no importe embrutar-la. L’Ajuntament aportarà la planta, la terra, contenidors de recollida selectiva de fems, aigua per a netejar i regar.

Transport: un bus replegarà els alumnes del centre cap a les 9.15 h.

En acabar la plantació cantem la cançó “Un arbre un amic” amb Salva “el Mussennacitu” per a acomiadar-nos. Podeu sentir la cançó en www.salvaelmussennacitu.es

Considerem més important gaudir d’una jornada de contacte amb la natura i amb la terra abans que aconseguir una plantació perfecta. El personal de l’Ajuntament repassarà la plantació una volta finalitzada.

Activitat: recorregut a peu pel riu Millars des del poble d’Almassora fins l’observatori d’aus de les llacunes artificials.
Lloc: riu Millars.
Transport: anada i tornada a peu.
Horari: des de les 9h fins les 13h aproximadament.
Descripció: a les 9h eixim a peu del col·legi en direcció al riu Millars. Travessem el poble fins la zona de La Molineta i per sota el pont de les 3 Viles comencem el recorregut per dins del riu. Passem pel costat de la depuradora d’Almassora i pel costat de les llacunes artificials. A la zona de les llacunes pujarem a la torre mirador on, si tenim sort, podrem observar algunes aus. L’itinerari continua fins la zona recreativa on esmorzem. Després seguim el recorregut aigües avall fins el mirador d’aus i tornem en direcció al poble per damunt de la mota des d’on es pot observar el riu i la seua vegetació.
Recomanacions: portar una motxilla on guardar l’esmorzar i els seus embolcalls, aigua, calçat còmode i gorra. No cal dur cap material didàctic. Si algú té prismàtics lleugers, pot resultar interessant dur-los. Porteu la farmaciola.
Objectius de l’activitat: Observarem la complexa funció de les zones humides com a refugi d’animals salvatges, depuració d’aigües o formació del paisatge. Estudiarem el riu des de una visió ecosistèmica, es a dir, què de la mateixa manera que no entenem un bosc com un magatzem de fusta, tampoc entenem un riu com un canal d’aigua.

El reg tradicional i modern. Almassora disposa de múltiples infraestructures hidràuliques per a gestionar la fracció de l’aigua del riu destinada a regadiu: des de les més antigues (l’assut, el sifó de la bota, les boqueres, etc) fins a les més modernes (bassa de regulació, estació de bombeig, xarxa d’hidrants, etc)...

L'Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'Almassora, està situada en el marge esquerre del riu Millars i el seu efluent és l’única aportació d'aigua dolça durant molts mesos a l'any, la qual cosa manté la supervivència de la seua desembocadura, les Goles. En la visita a les instal·lacions ens acompanyen els tècnics de la planta i en acabar, l'alumnat busca el punt de vessament al riu.

El pou d'aigües potables. En el recorregut del cicle urbà de l’aigua, es visita un dels pous de subministrament d’aigua potable del municipi com a inici del cicle urbà i la depuradora com a final del cicle i la restitució al medi natural de l’aigua depurada. El pou número 1 és dels més antics de la comarca, va ser excavat a mà, amb una profunditat de 50 m i la seua impressionant escala de cargol permet accedir a la cota de l’aigua. Per a pujar l’aigua, adés es gastava un gran motor diesel que encara se pot observar en les instal·lacions.

Reciplasa. El tractament dels residus sòlids urbans d’Almassora es realitza en la planta de reciclatge, compostatge i abocador de rebuig d’Onda, allí es reben els residus i són classificats segons la seua posterior possibilitat de reciclatge. Són principalment els alumnes de les assignatures de ciències de la terra, medi ambient i biologia els que realitzen aquesta visita.

La Fundació Limne i l'Ajuntament d'Almassora, a través del departament de Sostenibilitat, han organitzat una jornada de voluntariat en el Millars per al diumenge 2 d'abril. Els participants es trobaran en el passeig Vora Riu a les 10 hores per a esmorzar i començar la neteja de la desembocadura del riu. El projecte 'Mans al riu' té com a objectiu fomentar la consciència ciutadana sobre la conservació dels espais naturals i la neteja de residus. Els interessats han d'inscriure's en el correu participa@limne.org o a través del telèfon 635 475 706.

Jornada de voluntariat per a netejar els rius valencians

El pròxim diumenge 2 d'abril l'Ajuntament d'Almassora, mitjançant el Departament de Sostenibilitat, participarà en la jornada de voluntariat que tots els anys organitza la Fundació Limne arreu del País Valencià.

A Almassora, anirem a netejar el Paisatge Protegit de la desembocadura del riu Millars, en concret les tres Goles i la platja de grava.

• Punt d'encontre: la Gola Nord, a l'avinguda de Vora Riu (platja del Pla de la Torre). Mapa del lloc...
• Hora: les 10 h (fins les 13.30 h). Esmorzarem abans de començar.
• Material que cal dur: esmorzar, beguda i barret per al sol.
• Material que aporta l'organització: guants (d'adult) i bosses per a arreplegar els residus.

Si esteu interessats en col·laborar, ja podeu apuntar-vos. Per correu electrònic (participa@limne.org o sostenibilitat@almassora.es) o per telèfon (635 475 706).

MANS AL RIU és una campanya anual de neteja de rius que té per objectiu fomentar la consciència ciutadana vers la conservació dels rius i netejar de residus dels entorns naturals on s'actua.

Més informació del programa anual, en aquest enllaç...

El departament de Sostenibilitat de l'Ajuntament d'Almassora celebra enguany la seua primera dècada de recerca de l'agricultura ecològica. Per a festejar aquesta dècada de promoció ha preparat una sèrie d'activitats que començarà amb el curs teòric-pràctic que impartirà entre els dies 14 de març i 10 de juny. El preu de la matrícula és de 15 euros per a la part téorica i 15 euros corresponents a la pràctica.

La regidora de l'àrea, María José Tormo, ha destacat la labor del departament després d'una dècada de difusió d'aquesta pràctica, “efemèride que celebrem sota el lema AlmassorAgroecològica, 10 anys sembrant la llavor”. Tormo ha animat als interessats a inscriure's a través del correu electrònic sostenibilitat@almassora.es o mitjançant el telèfon 618 940 825 i ha agraït a Sabons Beltrán la seua col·laboració durant aquest temps, que en aquesta edició es materialitzarà en carpetes per a l'alumnat del curs.

El consistori també potencia l'agricultura ecològica a través de les 31 parcel·les de titularitat municipal que gestionen els propis veïns al costat del jardí Manolo Pesudo. A aquestes se sumarà el solar de 666 metres quadrats en els voltants del Grup Pío XII, que ha oferit a Creu Roja per a la seua dedicació a finalitats socials. L'objectiu és que les famílies que pateixen dificultats tinguen un espai per a conrear fruites, verdures i hortalisses per a autoconsumo i que els servisca, al seu torn, com a fórmula d'integració social.

L'Ajuntament s'ofereix a condicionar els terrenys (clos, instal·lació de regadiu i subministrament d'aigua), mentre que Cruz Roja Almassora identificaria a les famílies que compleixen els requisits per a assumir la gestió de l'hort. Els beneficiaris del programa es quedarien les collites per a autoconsumo i tindrien l'oportunitat de relacionar-se en aquest espai comú.

L'Ajuntament d'Almassora, en col·laboració amb l'empresa UBE, instal·larà el primer sistema patentat per a solucionar el problema d'excrements de la colònia d'orenetes instal·lada en la residència municipal de la tercera edat. Segons els tècnics municipals, la intervenció permetrà fer compatible la conservació dels nius amb la neteja de l'edifici.

Aquesta iniciativa forma part del projecte de control biològic dels mosquits mitjançant rates penades i aus urbanes. En aquest cas es tracta d'una colònia d'oreneta avió comú (Delichon urbicum). Aquesta espècie migratòria utilitza des de fa anys l'edifici de la residència de l'avinguda Generalitat per a nidificar però, tal com han detectat els tècnics de Sostenibilitat, fa falta conservar els nius de les façanes al mateix temps que s'han d'evitar les molèsties que provoquen els excrements.

Després d'una inspecció de l'edifici en la qual van participar membres d'aquest departament municipal, personal de la residència i un ornitòleg membre de Seu-BirdLife Castelló, els especialistes van plantejar diferents accions pràctiques. Fruit d'aquest acord va partir la proposta d'optar pel sistema Birds Clean, un canaló que se situa sota els nius existents i arreplega els excrements. Aquest canal es connecta al sistema de recollida d'aigua de pluja de la teulada, de manera que quan plou es neteja i els excrements s'evacuen juntament amb la pluja.

Aquesta solució evita la caiguda d'excrements sobre la façana dels edifici sense necessitat de prendre un altre tipus de mesures com la retirada de nius. “És la fórmula més eficaç per a fer compatible aquestes aus que ens ajuden a combatre les plagues de mosquits de forma natural sense que açò provoque un problema de brutícia en l'edifici”, ha destacat la regidora de Medi Ambient, María José Tormo.

A més, el departament instal·larà un panell informatiu sobre les orenetes per a conèixer la seua funció de control biològic sobre els mosquits i també saber distingir les diferents espècies. El contingut farà referència al valor simbòlic de les aus i servirà per a recolzar la labor divulgativa i educativa que el personal de la residència desenvolupa amb els escolars d'Almassora.

El projecte inclou també la instal·lació de nius artificials de falcia (Apus apus) per a facilitar la nidificació d'aquestes aus en alguns finestrals de l'edifici de les façanes aquest i oest. A més, avui finalitza el taller de construcció de refugis per a rates penades a l'IES Álvaro Falomir, una iniciativa a la qual es va sumar recentment l'institut Vila-roja, i amb la qual la comunitat educativa se suma la prevenció de les plagues de mosquits.

Contingut dels tallers:

• 1a part: Coneix el món de les rates penades (explicació teòrica)
• 2a part: muntatge de les caixes refugi
• 3a part: instal·lació dels refugis en el mateix institut

Duració: 2 hores.

Públic destinatari: alumnat de 1r i 2n d'ESO.

Dates:

• Dilluns 7 de novembre: IES Vila-roja.
• Dilluns 7 de novembre: IES Vila-roja.
• Divendres 11 de novembre: IES Álvaro Falomir
• Dijous 1 de desembre: IES Álvaro Falomir

Els tallers s'emmarquen en el Projecte de control biològic dels mosquits mitjançant rates penades i aus urbanes, que promou l'Ajuntament d'Almassora i patrocina UBE, amb l'objectiu de combatre les molèsties que causen els mosquits.

Estudio previo sobre las especies y poblaciones de quirópteros que hay al término municipal, realizado por la consultora ambiental Càdec, Taller de gestión ambiental, S.L.

Antes de empezar a instalar refugios es necesario un trabajo previo para conocer qué especies habitan el término municipal y si existen colonias. Así se pueden potenciar y expandir estas colonias con mayor rapidez.

A lo largo del mes de mayo de 2016 los técnicos de Càdec, S.L. realizaron varios transectos y puntos de muestreo con el fin de identificar las especies de quirópteros presentes en Almassora, así como los puntos más adecuados para instalar cajas-refugios.

Como resultado más importante, hay que destacar que se detectó 1 especie en peligro de extinción, el murciélago de pies grandes (http://bdb.cma.gva.es/ficha.asp?id=5951) (Myotis capaccinii), cazando al río Mijares.

Conclusiones:

• Las características del término municipal de Almassora, como la ausencia de sierras, masas forestales o afloramientos rocosos donde pudiera haber alguna cavidad, no parecen ser las más adecuadas para albergar muchas de las especies de murciélagos que existen en la Comunidad Valenciana. Sin embargo, las aguas calmadas del río Mijares a la altura de la ermita de Santa Quitèria y la gran cantidad de alquerias existentes en la zona sí son hábitats potenciales para varias especies de quirópteros.
• Se ha verificado la presencia de un mínimo de 7 especies, entre ellas el murciélago de pies grandes (Myotis capaccinii), única especie de murciélago a nivel nacional cataloga como en "Peligro de Extinción" en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas. Esta especie es estrictamente cavernícola.la colonia conocida de esta especie más próxima en Almassora es la cueva del Molino de la Font, en Castellón de la Plana, a 11'5 km de distancia en linea recta de donde se detectó la especie; allí se tiene constancia de una colonia de cría que ha ido variante a lo largo de los años entre los 27 y los 279 ejemplares (Servicio de Espacios Naturales y Biodiversidad, 2011). Muy probablemente los ejemplares detectados en el Pantanet del Mijares procedan de esta cavidad.
• Las especies más comunes son, como habría que esperar, el murciélago de Cabrera (Pipistrellus pygmaeus) y lel murciélago enano (Pipistrellus pipistrellus). Ambas especies son relativamente comunes en toda la zona mediterránea, sobre todo el murciélago de Cabrera y son habituales incluso en ambientes urbanos.
• Otra especie detectada es el murciélago de bordes claros (Pipistrellus kuhlii), aunque de manera mucho más escasa que sus congéneres P. pygmaeus y P. pipistrellus.
• El murciélago de herradura grande (Rhinolophus ferrumequinum) se ha encontrado en dos puntos del municipio a manera de ejemplares solitarios así como en un tercer punto ya en el t.m. de Castellón de la Plana, pero a escasos metros del municipio de Almassora. Todas las citas de esta especie han sido en alquerias grandes, con gran cantidad de habitaciones, algunas de ellas en completa oscuridad, que es donde normalmente se encuentra esta especie en ausencia de cavidades.
• Otras especies detectadas en la zona de estudio han sido el murciélago de huerta (Eptesicus serotinus/*isabellinus) y el murciélago de cola larga (Tadarida teniotis), ambas especies de gran tamaño y relativamente comunes en la zona mediterránea peninsular. Se han detectado posibles señales de murciélago de cueva (Miniopterus schreibersii), pero no lo hemos podido confirmar.
• Además, se han encontrado manchas típicas de los quirópteros vespertiliònids cuando descansan, sin que se haya podido observar qué especie ha dejado las marcas. Pero la experiencia de Càdec permite indicar que probablemente se trato de alguna especie del género Myotis o de lel murciélago orejudo gris (Plecotus austriacus).
• La relativa proximidad de la cueva del Molino de la Font, en Castellón de la Plana, a poco más de 6 km de distancia en linea recta del municipio de Almassora y la movilidad de muchas de las especies que ocupan esta cavidad, hace muy posible que diversas de estas especies acudan a cazar al t.m. de Almassora durante las noches. Por lo tanto, muy probablemente, el número de especies presentes en la zona de estudio sea mayor que las que se han detectado en el estudio.
• Para reducir los riesgos de molestias por mosquitos el más efectivo es la prevención; hay que evitar y eliminar los posibles puntos para su reproducción por el que es necesario concienciar a la población sobre el problema porque no existan tests, enseres, botellas, bebederos, etc. que puedan constituir focos de mosquitos. También es necesario eliminar vertederos incontrolados, como el existente a la finca del Millonario.
• Finalmente, hay que favorecer, proteger y potenciar a las aves insectívoras, especialmente los puntos de nidificación de vencejos, aviones y golondrinas.

La plaça Pere Cornell d'Almassora acollirà els dies 24 i 25 de setembre una nova edició de la Fira d’agroecologia i intercanvi de llavors locals. Aquest vuitè cicle dedicat al camp i a les varietats autòctones inclourà tallers, conferències, exposicions, música i teatre per a analitzar l'estat actual de l'agricultura i els reptes del sector a través de diferents perspectives.

L'obertura de la fira serà el dissabte 24 a les 10 hores amb l'exposició col·lectiva de llegums de varietats locals per a commemorar l'Any Internacional dels Llegums. El matí continuarà amb un taller de figures amb llegums i un altre de construcció de barrets de paper. Ja a la vesprada està prevista la trobada de grups de consum de les comarques de Castelló, la qual serà la quarta reunió de l'equip, i l'intercanvi de llavors locals. La participació és lliure, només és necessari aportar llavors pròpies.

Els xiquets també tindran el seu propi espai amb jocs tradicionals i del món. El grup Criptozoos oferirà música en directe abans de l'espectacle de teatre pirotècnic “Olea”, de la companyia Visitants. Foc, dansa, música i poesia recorreran les cultures mediterrànies en la plaça Major de la Vila.

La mostra tornarà a obrir les seues portes el diumenge 25 a les 10 hores. El recinte inclourà un taller infantil per a fabricar amulets amb espart, fulles, etc. i un altre de cosmètica natural al migdia. Durant la vesprada tindrà lloc un taller de fabricació d'espart i la xarrada “Afectarà el Tractat de comerç i inversions entre la UE i EUA al camp?”.

La plaça Pere Cornell acollirà, a més, un nou espectacle de teatre de plaça sota la denominació “Bagul de contes” a càrrec de Projecte Caravana. La fira arribarà a la seua fi a les 21 hores “després de completar dues jornades molt intenses dedicades a la recerca en el camp i als reptes que ens planteja una societat sovint allunyada de les pràctiques més sostenibles per a garantir el futur de l'ecosistema”, segons la regidora de Medi Ambient, María José Tormo.

Efectes en la infància

Prèviament a l'inici del cicle, el dijous 22 tindrà lloc la xarrada de presentació dels resultats de l'estudi de residus de plaguicides en població escolar. L'aula de formació municipal acollirà la intervenció del sotsdirector de la Direcció general de Seguretat Alimentària i Laboratoris de Salut Pública, Vicent Yusà. A continuació tindrà lloc la taula redona i torn obert de paraula amb la presència de la cap del Servei de Centres Públics i Serveis Complementaris, Kenza Soler, i del tècnic del Servei de Producció Ecològica, Innovació i Tecnologia, Alberto García.

DIVENDRES 22 D'ABRIL

18.30h Presentació de les VI Jornades del Paisatge Protegit del Riu Millars.

19.00h Entrega de premis dels guanyadors del III Concurs Fotogràfic: Una ullada al Millars. Categories: Fotografia paisatgística, fotografia històrica i fotografia crítica.

19.30h 365 dies al riu Millars. El treball de Guarderia Rural del Consorci durant tot un any. David López serna, guarda del consorci del Riu Millars.

20.00h Repensar l'aigua. Una mirada poètica i humanista sobre l'iagua i els rius en la nostra literatura. Sussana Lliberós, poetessa

DISABTE 23 D'ABRIL

7.30h Taller d'anellament d'aus al paratge del Termet, al costat del restaurant el Molí. Joan Castany, ornitóleg i director del Grup Au de Castelló.

9.00h Hi ha anguiles al riu Millars? Basat en el Pla de gestió de l'anguila comuna a la Comunitat Valenciana. Miguel Ángel Sánchez Isarria, veterinari del Servei de Caça i Pesca de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climatic i Desenvolupament Rural.

9.30h Aliats contra el mosquit tigre: amfibis i rates penades. Vicent Sancho, biòleg expert en amfibis i Toni Alcocer, tècnic en gestió de recursos naturals i expert en rates penades.

10.00h Campanya d'anellament d'oronetes (Hirundo rustica) al dormidor de la desembocadura del riu Millars (1997-2010). César Navarrete, ornitòleg i Joan Castany, ornitòleg.

10.30h La llúdria torna a la desembocadura del Millars. Juan Jiménez, Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climatic i Desemvolupament Rural

11.00h Pausa i café

11.30h Taula redona: "La desembocadura del riu Millars: riu o séquia?" Paco González, GECÉN. Enrique Font Jericó, Sindicat Central d'Aigues del riu Millars. Bruno Armadis, regidor de Medi AMbient de Borriana. Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Un respresentant de la Conselleria d'Agricultura, Media Ambient, Canvi Climàtic i Desemvolupament Rural.

12.30h Riu. Net: La App per avaluar la qualitat ecològica dels rius d'una forma simple i divertida. Irama Verkaik, Grup de Recerca FEM. Departament d'Ecologia, Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Tots aquells que ho desitgen poden dur botes d'aigua

13.30h Dinar

16.00h Taller de construcció de 4 caixes refugi de fusta per a rates penades i posterior col·locació al paratge del Termet. Destinat a tota la familia. Vicent Sancho i Toni Alcocer. Càdec Taller de Gestió Ambiental SL.

16.00h Taller teòric i pràctic sobre forografia de natura. Jesús Tena, fotògraf de natura.

Teniu més informació en aquest enllaç.

"El pròxim 24 de febrer, donarem la benvinguda a una edició més del curs d'horticultura ecològica, un cicle que, any rere any, ha vingut guanyant pes i que ja està consolidat. I així ho demostra el fet que cada edició l'espera un gran nombre de veïns que, o bé no han pogut inscriure's en una de les seues fases, o bé senzillament van quedar en llista d'espera i no van poder accedir a una de les seues places", ha afirmat Luis Martínez. El regidor de Medi Ambient d'Almassora ha presentat una nova edició de la convocatòria que vol dotar l'alumnat que acudisca al cicle "dels coneixements bàsics per a desenvolupar cultius ecològics, respectant l'entorn i el comportament de la naturalesa".

"Des de fa anys, decidírem apostar per aquest programa que sempre ha rebut una bona acollida. Així, tot i que en l'origen la convocatòria constava de dues fases, la teòrica i la pràctica, vinculades ambdues i sense possibilitat d'elecció, des de fa diverses edicions oferim dues alternatives a les quals es pot accedir lliurement. Hi ha qui decideix optar al curs teòric i uns altres decideixen realitzar únicament la fase pràctica", ha manifestat.

"En tots dos casos, les sessions tenen un preu diferenciat de 31 euros, de manera que es poden accedir a una de les fases o bé al curs complet, teòric i pràctic", ha indicat Martínez. Els interessats a optar a la convocatòria han de formalitzar les seues inscripcions al departament de Sostenibilitat de l'Ajuntament d'Almassora, telefònicament o a través del correu electrònic sostenibilitat@almassora.es

Com ha assenyalat Martínez, la part teòrica es desenvoluparà, com és habitual des de fa diversos anys, a l'IES Vila-roja, del 24 de febrer al 12 de març, en dues sessions per setmana, durant un període de tres setmanes. Pel que fa a la fase pràctica, començarà el 21 de març i finalitzarà el 6 de juny. "En aquest cas es tracta de 8 sessions que es desenvoluparan en un hort de titularitat del professor que imparteix el cicle", ha continuat.

Cal assenyalar que, un any més, l'activitat compta amb la col·laboració de la Xarxa d'Agroecologia de Castelló i l'empresa local  Jabones Beltran. "A ambdues entitats, agraïm la seua implicació en aquesta nova edició de la convocatòria", ha insistit Martínez.

Horts urbans
El regidor de Medi Ambient ha animat els interessats a reservar una vacant en aquest curs que començarà a final de mes, "un termini en el qual esperem haver llançat ja la convocatòria que regularà l'accés a l'explotació en règim de concessió dels horts urbans".

"Després de l'acord plenari, l'ordenança que regula aquest nou servei municipal es troba en període d'exposició pública, el text, i una vegada superada aquesta fase llançarem les bases que en regeixen l'accés, establint un període suficientment esplaiat perquè qui vulga puga accedir a l'explotació d'una d'aquestes parcel·les", ha manifestat el titular de Medi Ambient.

La plaça de Pere Cornell acollirà els dies 25, 26 i 27 de setembre la VII Fira d'Agroecologia d'Almassora i la III Fira de la Biodiversitat Cultivada del País Valencià. La inauguració, a càrrec de Mariano Bueno, tindrà lloc a l'Ajuntament d'Almassora sota el lema 'Cultivar biodiversitat per a menjar salut'. A continuació tindrà lloc un sopar de pa i porta i la projecció d'un documental per a iniciar un cap de setmana dedicat a la sostenibilitat.

El programa, encara obert a canvis, inclou una exposició de varietats locals amb les hortalisses arreplegades pels participants, de manera que els agricultors aportaran els seus cultius per a realitzar una mostra col·lectiva amb l'obertura de la fira dissabte 26. Entre les 11 i les 13 hores, tindrà lloc una degustació-taller de pans ecològics a càrrec de diferents forners, que mostraran els ingredients i els processos d'elaboració.

La jornada continuarà a la planta baixa de l'edifici consistorial amb la tercera reunió de ramaders per la sobirania alimentària per a posar en comú oportunitats i necessitats conjuntes. Ja a la vesprada, tindrà lloc l'intercanvi de llavors tradicionals, una activitat que té com a objectiu conservar la biodiversitat conreada a través de l'intercanvi. Els participants rebran un obsequi. La xarrada sobre els beneficis de les varietats antigues de cereals en la salut, a càrrec de Francisco Mata i Víctor Garcia, donarà pas a una activitat de jocs en família i al concert de rock a càrrec de Simago Lemon's a la plaça.

La jornada de diumenge 27 començarà amb la reunió de la Xarxa de Llavors del País Valencià a la planta baixa de l'Ajuntament d'Almassora i la trobada de la xarxa d'horts col·lectius (municipals, escolars...) al tercer pis. Els tallers prendran el relleu a les 13 hores amb una degustació de tomaques i un taller d'extracció de llavors de tomaca. Sobre les 14.30 hores, se servirà paella ecològica. Els interessats hauran de reservar la plaça prèviament.

La vesprada quedarà reservada al taller de construcció de caixes niu per a refugi d'aus, una activitat a càrrec de la Societat Valenciana d'Ornitologia. La xarrada 'Presencia biodinámica: biodiversidad emocional. Siento, luego vivo', a càrrec de José Cánovas, tancarà el programa de la mostra. L'Ajuntament d'Almassora col·labora en el projecte amb altres entitats i agrupacions.

Els escolars de cinc i sis anys dels sis col·legis públics d'Almassora s'han traslladat aquest matí fins a la zona recreativa de les Llacunes, al riu Millars, amb motiu de la celebració del Dia de l'Arbre. Impulsada pel Departament de Sostenibilitat, que dirigeix Luis Martínez, en col·laboració amb els sis centres educatius, l'activitat ha portat prop de tres-cents xiquets de la localitat fins a l'aiguamoll almassorí per a celebrar un esdeveniment marcat “pel respecte i la cura pel medi ambient”.

Maria Tormo, regidora de Joventut i Educació de l'Ajuntament d'Almassora, i Arturo Soler, regidor de Festes, han participat aquest matí en una jornada ambiental que, cada any, “ens permet conscienciar els nostres menuts sobre la importància de preservar i respectar el medi ambient i l'entorn en el qual vivim. L'objectiu del Dia Mundial de l'Arbre, més enllà d’una mera plantació, és conscienciar-nos a tots de la importància de fomentar la protecció de les nostres àrees verdes com a font de vida que són”, ha argumentat l'edil.

Cal assenyalar que un nodrit grup d'usuaris de la residència de la tercera edat també han participat en l'activitat de plantació de pins, lledoners, ginebres i matissa al costat dels estudiants dels col·legis del municipi. “És imprescindible aconseguir inculcar la importància de la naturalesa, no solament en els nostres menuts sinó en tota la població”, ha justificat Tormo.

Les nostres comarques i en general la Comunitat Valenciana, tenen una gran tradició apícola. Els últims anys han estat crítics per a l'apicultura tradicional; les noves malalties de les abelles i l'ús continuat de plaguicides en l'agricultura química han suposat una gran disminució en les poblacions d'abelles i un gran perjudici per als apicultors i els ecosistemes. Les tècniques de maneig que ens ofereix l'apicultura ecològica poden donar resposta a alguns d'aquests problemes, especialment quan es tracta de ruscos (colmenes) per a autoconsum.

El curs està impartit per Jaime Albert, apicultor de la província de Castelló (finca Sant Miquel) des de fa més de 15 anys. És monitor ambiental, especialitzat i format en apicultura ecològica en el Centre Regional Apícola de Castella-la Manxa i en el Centre Andalús d'Apicultura Ecològica.

El curs està pensat per a qualsevol persona que estiga interessada a conéixer el maneig de xicotets ruscos amb les tècniques de l'apicultura ecològica.

Les places són limitades, per  a un màxim de 20 persones.

Quant als continguts, es tractaran tots els temes que s'han de conéixer per a iniciar-se en l'activitat apícola a xicoteta escala de forma segura i ecològica: la biologia de les abelles, els tipus de ruscos i el seu maneig, l'equip de l'apicultor, les malalties, els productes de les abelles, l'extracció...

En la pràctica es visitarà un rusc per a complementar allò aprés en la part teòrica i es facilitarà l'experiència necessària per a començar o resoldre dubtes.

Dates i horaris: la primera setmana d'abril
Part teòrica: dilluns 31 de març, dimecres 2 d'abril i divendres 4 d'abril, de 19 a 21 h.
Part pràctica: diumenge 6 d'abril, de 10 a 14 h. Si hi ha més de 10 alumnes, es repetirà la pràctica el dia 13 d'abril.

Matrícula: 45€. Inclou el préstec de l'equip complet d'apicultor per a la pràctica.
Els socis de la XAC tenen un descompte de 2 €. La qüota per a persones desempleades és de 30 €.

Inscripcions: Departament de Sostenibilitat de l'Ajuntament d'Almassora. Es pot contactar via correu electrònic (sostenibilitat@almassora.es) o telèfon (964 56 00 01, ext. 354 o 619 372 557).

La plaça Pere Cornell d'Almassora acollirà els dies 30 de setembre i 1 d'octubre la IX edició de la Fira d’Agroecologia i Intercanvi de Llavors Locals.

Inclourà tallers, conferències, exposicions, documentals, música i teatre per a analitzar l'estat actual de l'agricultura i els reptes del sector a través de diferents perspectives.

A partir del dimarts 26 de setembre i fins a la finalització de la Fira, es podrà contemplar una exposició de fotografies amb temàtica agroecològica en el vestíbul de l'Ajuntament.