És en aquesta plaça on pràcticament comença la vida de la nova Almassora, en establir-s’hi el primer forn de llenya. A més, era ací on se situava l'àrea medieval del mercat i les festes. Esmentada l'any 1290 com a plaça d’Almassora, és més tard quan apareixen documentats els porxos de la plaça, l'any 1344.

D'estil barroc, es troba en la plaça de l'Església. En les parets exteriors, a la part esquerra, podem observar una làpida funerària romana. Aquest temple va ser construït el 1691; posteriorment, va ser ampliat el 1864 en edificar-se la capella de la Comunió. L'església és d'una sola nau amb capelles en els contraforts. Alberga una bona col·lecció d’orfebreria i l'interessant llenç del Salvador pintat per Joaquim Oliet.

És l'únic fragment de la murada que es conserva en bon estat i que envoltava el nucli antic. Situada en l'avinguda de Borriana, data aproximadament dels segles XIV-XV i possiblement era part de la murada que tancava l'hort de la casa del Bisbe, on se situava la porta d'Almassora una de les portes per les quals s'accedia al recinte. Aquesta murada ha estat restaurada al llarg dels segles. L'última actuació que s’hi coneix va ser durant les guerres carlistes, al segle XIX, en augmentar-ne l’alçada.

Data del segle XV aproximadament; es tracta de l'antiga casa del delegat del bisbe de Tortosa i senyor d'Almassora, en ser el poble seu de la delegació de la diòcesi d'aquestes comarques. Actualment, es troba en estat bastant degradat i només hi queden restes d'alguna finestra gòtica i murs reforçats amb pedra treballada de l'època.

En aquesta plaça, antigament es treballava el cànem per a produir-hi a mà diversos productes, com ara espardenyes, cistelles, cordes, etc. Actualment, només es conserva el topònim en record d'aquest ofici ja desaparegut.

És el lloc on es manifesta el creixement urbà d'Almassora, ja fora del recinte protegit de la Vila, a la fi dels segles XVIII i XIX.

D'estil eclèctic i modernista, és un dels edificis més significatius del raval. Data de 1905 i destaca, sobretot, la fusteria i l'enreixat d’un complex disseny modernista. Possiblement, dissenyada per Francisco Tomás Traver, en aquell temps arquitecte municipal. La casa va pertànyer al matrimoni Serra, constructors del Teatre Serra i de molts altres edificis de gran valor arquitectònic.

Inaugurat el 1895, conserva l'estructura original en el primer i segon pisos, amb les marquesines i la fusteria de l'època. Destaquen les figures al·legòriques que rematen la façana. En l'interior, trobem una reproducció reduïda d'un teatre d'òpera, amb planta rectangular i dues plantes a manera de ferradura.

Edifici de la primera meitat del segle XX, d'estil eclèctic historicista, situat en el cantó dels carrers de la Trinitat i de l'Alcora. Aquesta situació fa que cap de les dues façanes esdevinga la façana principal, sinó que és el propi xamfrà la cara més representativa de l'edifici. En la planta baixa, destaquen els grans finestrals enreixats. Dos grans miradors que abasten les dues plantes altes n’augmenten el volum i la presència. Presenta una decoració rica i complexa amb diversos motius vegetals i uns altres dins del llenguatge del l’art déco. El remat del xamfrà és un òcul escrit en el plafó i flanquejat per un parell de pinacles.

Aquest edifici va ser inaugurat el 21 de maig de 1929 i es va convertir en una de les construccions més emblemàtiques de la localitat, no solament per l’estructura sinó també per la labor social que s’hi desenvolupava.

És d'un estil arquitectònic d'eclecticisme neorococó. Amb decoració densa i una atractiva façana, que fa joc amb els elements decoratius com les peces de ceràmica, mènsules, capitells i motlures. Remata l'edifici un campanar amb un templet que descansa sobre columnes salomòniques i pinacles

El Museu Parroquial es troba en l’església de la Nativitat. Compta amb un ampli i variat catàleg, considerat un dels més importants de la província. La col·lecció abasta un llarg espai temporal comprés des del segle XV fins a l’actualitat. Entre les peces més significatives, trobem un reliquiari del segle XV, una custòdia i una creu processional del XVII de la patrona Sta. Quitèria, la talla del Crist jacent o els brodats del pal·li del Corpus del Segle XVIII.

Horari:

Cita prèvia

El Museu d’Almassora es va obrir al públic l'octubre de 1995. Va nàixer des de l'òptica de l'educació, per a donar a conèixer l'arqueologia a la gent de la localitat, acostar part de la nostra història i mostrar els estudis del passat com a resultats del present. Però el Museu pretén ser una mica més: un centre de muses, on les peces exposades han estat creades per i per a l'home; en aquest cas, el pas dels anys, les han convertit en riqueses, en patrimoni local, en obres d'art. Unes peces que han passat de simples objectes quotidians, fa 2.600 anys, a veritables joies artístiques que narren un passat històric, un passat que és el nostre i que creiem que paga la pena conservar i traslladar a les generacions esdevenidores. Des del Museu d’Almassora seguim apostant per i a favor del respecte cap al patrimoni, en defensa del nostre llegat històric, representat des de l'òptica visual pel Museu, ja que en ell es representa i se sintetitza la història local de 800 anys en setze vitrines i més de 100 peces arqueològiques.

Horari:

Cita prèvia

Entrada gratuïta