L'Ajuntament d'Almassora, en col·laboració amb l'empresa UBE, instal·larà el primer sistema patentat per a solucionar el problema d'excrements de la colònia d'orenetes instal·lada en la residència municipal de la tercera edat. Segons els tècnics municipals, la intervenció permetrà fer compatible la conservació dels nius amb la neteja de l'edifici.

Aquesta iniciativa forma part del projecte de control biològic dels mosquits mitjançant rates penades i aus urbanes. En aquest cas es tracta d'una colònia d'oreneta avió comú (Delichon urbicum). Aquesta espècie migratòria utilitza des de fa anys l'edifici de la residència de l'avinguda Generalitat per a nidificar però, tal com han detectat els tècnics de Sostenibilitat, fa falta conservar els nius de les façanes al mateix temps que s'han d'evitar les molèsties que provoquen els excrements.

Després d'una inspecció de l'edifici en la qual van participar membres d'aquest departament municipal, personal de la residència i un ornitòleg membre de Seu-BirdLife Castelló, els especialistes van plantejar diferents accions pràctiques. Fruit d'aquest acord va partir la proposta d'optar pel sistema Birds Clean, un canaló que se situa sota els nius existents i arreplega els excrements. Aquest canal es connecta al sistema de recollida d'aigua de pluja de la teulada, de manera que quan plou es neteja i els excrements s'evacuen juntament amb la pluja.

Aquesta solució evita la caiguda d'excrements sobre la façana dels edifici sense necessitat de prendre un altre tipus de mesures com la retirada de nius. “És la fórmula més eficaç per a fer compatible aquestes aus que ens ajuden a combatre les plagues de mosquits de forma natural sense que açò provoque un problema de brutícia en l'edifici”, ha destacat la regidora de Medi Ambient, María José Tormo.

A més, el departament instal·larà un panell informatiu sobre les orenetes per a conèixer la seua funció de control biològic sobre els mosquits i també saber distingir les diferents espècies. El contingut farà referència al valor simbòlic de les aus i servirà per a recolzar la labor divulgativa i educativa que el personal de la residència desenvolupa amb els escolars d'Almassora.

El projecte inclou també la instal·lació de nius artificials de falcia (Apus apus) per a facilitar la nidificació d'aquestes aus en alguns finestrals de l'edifici de les façanes aquest i oest. A més, avui finalitza el taller de construcció de refugis per a rates penades a l'IES Álvaro Falomir, una iniciativa a la qual es va sumar recentment l'institut Vila-roja, i amb la qual la comunitat educativa se suma la prevenció de les plagues de mosquits.

Aquest projecte és possible gràcies a un conveni de col·laboració que han signat l'Ajuntament d'Almassora i l'empresa UBE Corporation Europe S.A.U que aporta el finançament (15.000 €) per a ficar en marxa aquesta línia de treball.

Hi ha diversos tipus de refugis per a quiròpters, segons diferents factors (per a quina espècie són, on se situen, estètica, etc.). 

Amb l'assessorament del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient, nosaltres hem triat el model Kent (la caixa de la foto), adaptat per CÀDEC, Taller de gestió ambiental. Podeu vore un croquis per al muntatge en l'arxiu del peu de pàgina.

Aquest model té els avantatges següents:

• És senzilla de muntar
• S'autoneteja, ja que està oberta per baix
• Té un manteniment baix
• És econòmica    

Els materials i el muntatge:

• La caixa s'ha de muntar amb fusta natural (que no haja sigut tractada amb disolvents), millor de superfície aspra, no llisa.
• Les ranures d'entrada han de ser d'uns 2 cm d'amplària (1,5 és poc i 2,5 és massa).
• Una vegada muntada, les cambres interiors han de quedar ben fosques i estanques.
• És convenient afegir una protecció per a la fusta. Els vernissos i les pintures sintètiques contenen disolvents que són perjudicials per als quiròpters. Una alternativa és l'oli de llinosa (linaza).

El punt de col·locació:

• Les caixes es poden subjectar a façanes, parets, pals o arbres.
• Sense obstacles. És molt important que la trajectòria del vol d'entrada a la caixa estiga lliure d'obstacles (branques, cables, etc.)
• Orientació: per norma general, cal orientar-les cap al sud o l'est.
• Altura: mínima, 4 metres; millor, de 5 a 8 m.   

Es tracta de potenciar i afavorir la fauna silvestre que inclou als mosquits com a aliment, especialment els ratpenats (quiròpters) i les aus insectívores, que son consumidores d'ingents quantitats d'insectes voladors.

Els ratpenats consumeixen una gran varietat d'insectes: dípters (mosquits), lepidòpters (papallones), coleòpters (escarbats), hemípters (xinxes, pugons), etc. S'estima que un exemplar adult pot arribar a consumir fins al 75% del seu pes en insectes i més de 2000 mosquits en una nit.

Pel que fa a les aus urbanes, ens interessen principalment l'oreneta comuna (Hirundo rustica), l'oreneta cuablanca (Delichon urbicum) i el falciot (Apus apus), ja que s'alimenten quasi exclusivament d'insectes voladors (mosquits, mosques, etc) i perquè preferixen els hàbitats urbans per nidificar. Mengen al vol i no solen fer-ho a més de 2 quilòmetres de distància dels nius. Tenint en compte que una oreneta cuablanca és capaç de menjar-se 6 quilograms d'insectes a l'any i que un mosquit pesa al voltant de 2 mil·ligrams, això suposa que un únic exemplar pot arribar a consumir cada any uns 3 milions de mosquits.

Per tant, aquestes espècies poden ser considerades controladores sostenibles de plagues, degut a que compleixen les tres dimensions de la sostenibilitat: beneficis socials, ambientals i econòmics.

Els tractaments químics convencionals tenen un cost econòmic i de salut pública; a més, per l'acció inespecífica dels productes, afecten no només l'insecte plaga, sinó també altres organismes de l'ecosistema. D'altra banda, els ratpenats i les aus compleixen la funció de control de plagues i malalties sense implicar cap despesa econòmica ni impacte social, alhora que la seua protecció (i la dels seus hàbitats) implica la conservació de tots els serveis ecològics que proveeix un ecosistema en equilibri.

Quan parlem d'aus urbanes ens referim a totes aquelles aus que tenen en comú el fet de viure al medi urbà, és a dir, a prop de l'ésser humà. Hi ha una gran varietat: aus grans, xicotetes, nocturnes, diürnes, insectívores, granívores, rapinyaires, exòtiques, autòctones, etc.

Les aus insectívores resulten d'especial interès per a les persones, ja que, com que s'alimenten de tot tipus d'insectes, ens ajuden de forma natural a controlar els poblacions de determinades espècies que poden arribar a convertir-se en plagues.

Ens interessa principalment el grup de les orenetes. En concret, l'oreneta cuablanca (Delichon urbicum), l'oreneta vulgar (Hirundo rustica) i el falciot negre (Apus apus), perquè s'alimenten gairebé exclusivament d'insectes voladors (mosquits, mosques, etc) i perquè prefereixen els hàbitats urbans per a nidificar. Mengen al vol i no solen fer-ho a més de 2 km de distància del niu. Si tenim en compte que una oreneta cuablanca és capaç de menjar-se 6 kg d'insectes a l'any i que un mosquit pesa uns 0,2 mil·ligrams, això suposa que un exemplar d'oreneta cuablanca pot arribar a consumir cada any uns 3 milions d' mosquits.

Per tant, les orenetes poden ser considerades controladores sostenibles de plagues, ja que compleixen amb les tres dimensions de la sostenibilitat: beneficis socials, ambientals i econòmics. Els tractaments químics convencionals tenen un cost econòmic i de salut pública; a més, per l'acció inespecífica dels productes, afecten no només a l'insecte plaga sinó també a altres organismes de l'ecosistema. Per contra, les aus (i també els ratpenats) compleixen amb la funció de controlar les plagues i malalties sense implicar despesa econòmica ni costos socials, alhora que la seua protecció (i la dels seus hàbitats) implica la conservació de tots els serveis ecològics que genera un ecosistema en equilibri.

Cens de nius d'oroneta cuablanca 2019

Cal estudiar i protegir les poblacions d'aquestes espècies. Per aixó vam realitzar un cens dels nius d'oroneta cuablanca (Delichon urbicum) entre els mesos de maig i juny de 2019. Es va utilitzar una metodologia senzilla, de ciència ciutadana: la de Projecte Oronetes, promogut per l'Institut Català d'Ornitologia (ICO).

Els resultats de l'estudi han estat publicats en la revista científica Nemus (número 10), gràcies a l'interés i l'esforç de M. Escamilla. Podeu descarregar l'article publicat en els fitxers de baix.

Fauna protegida: respecte a tota la fauna silvestre, la Llei 42/2007 del patrimoni natural i la biodiversitat, estableix, com a norma general, la prohibició de danyar, capturar i fins i tot molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres (sigui quin sigui el mètode utilitzat o l'època de l'any). Aquesta prohibició inclou també els nius (article 52.3). Les orenetes formen part del nostre patrimoni natural, són aus silvestres i, a més, són espècies protegides. La Llei 42/2007 prohibeix especialment la destrucció o el deteriorament dels seus nius, vivers i àrees de reproducció, hivernada o repòs (artículo54.1.b). Per tant, precaució i prevenció: si cal fer obres o treballs on hi ha nius, s'han de programar amb temps suficient per no interferir en les èpoques de nidificació (només cal tenir una mica de previsió temporal). Cal pensar que als nius poden haver pollets que no puguen volar i estan totalment indefensos.

És important conèixer millor aquests animals que ens són de molta utilitat, per a superar el rebuig, la por i la incomprensió que han patit històricament.

Els ratpenats són uns animals sorprenents: són els únics mamífers que poden volar!

A més, descansen cap per avall, hivernen i s'orienten en la foscor. Pertanyen a un ordre de mamífers (Chiroptera) que presenten les extremitats superiors desenvolupades en forma d'ales. Hi ha prop de 900 espècies escampades per tot el planeta, excepte a les zones àrtiques. A Europa hi ha tres de les dèsset famílies existents, que agrupen quiròpters insectívors de tamany xicotet i mitjà.

A Espanya podem trobar 33 espècies diferents, de les quals 25 es troben al País Valencià. El nostre territori és d'especial interès per a la conservació de l'única espècie de ratpenat catalogada "En perill d'extinció" al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades, ja que alberga una part important de la seua població nacional. És el ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii), espècie cavernícola que es troba present a les tres províncies.

A Almassora, l'estudi realitzat el maig de 2016 detectà la presència de 7 espècies diferents, entre les quals també trobem el ratpenat de peus grossos.

Tot i que hi ha espècies de ratpenats al món que s'alimenten de forma molt diversa (fruita, pol·len, nèctar, amfibis, sang, etc.), a Europa totes les espècies basen la seua dieta en insectes, dels quals consumeixen una gran varietat: dípters (mosquits), lepidòpters (papallones), coleòpters (escarbats), hemípters (xinxes, pugons), etc. S'estima que un exemplar adult pot arribar a consumir fins al 75% del seu pes en insectes, i més de 2.000 mosquits en una única nit.

Els mosquits són una amenaça per a la salut pública en l'actualitat, perquè són vectors de diverses malalties. A més, les seves picades sempre són molestes i poden arribar a generar reaccions al·lèrgiques alarmants.

L'Ajuntament d'Almassora realitza des de fa anys tractaments amb plaguicides mitjançant la contractació d'una empresa especialitzada en plagues. A més, al 2016 s'aprovà l'Ordenança municipal per a la prevenció i control del mosquit tigre, amb un doble objectiu: d'una banda, aportar la informació i els consells necessaris a la ciutadania per evitar la presència i l'expansió dels mosquits al terme municipal. D'una altra, es pretén dotar l'Ajuntament dels mecanismes oportuns per fer complir les mesures que s'han d'aplicar als espais que puguin ser focus de cria d'aquests insectes.

El mosquit tigre (Aedes albopictus) es caracteritza per ser un mosquit agressiu i de picada molesta per la reacció cutània. Però l'interès sanitari es deriva de la seva capacitat d'actuar com a vector d'algunes malalties, com les produïdes pels virus Chikungunya, Dengue i Zica. Aquest mosquit, més que en el medi natural, troba un ecosistema idoni en les zones urbanitzades, atès que disposa d'abundància de jardins i l'insecte aprofita qualsevol recipient abandonat amb aigua per reproduir-se.