Aquesta espècie, originària d'Àsia, s'ha estès des de fa dècades pel Mediterrani. Està inclosa a la llista "100 de les Espècies Exòtiques Invasores més perjudicials del món" publicada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), degut a la seua elevada capacitat per a ocupar el sòl i desplaçar a les espècies autòctones. El seu potencial invasor es deu a la seua tècnica reproductiva, basada en rizomes subterranis (arrels) que creixen i s'estenen, i dels quals naixen noves canyes. Aquests rizomes poden arribar a abastar diversos quilòmetres de llargada, per la qual cosa el seu control poblacional és pràcticament impossible.

Aquesta espècie és originària d'Amèrica central, i ha sigut introduïda al nostre municipi amb finalitats ornamentals. De la mateixa manera que passa amb la canya comuna, l'aromer blanc també forma part de la llista de "100 de les Espècies Exòtiques Invasores més perjudicials del món" de l'UICN. El problema amb aquesta planta es deu al seu ràpid creixement, així com al seu mecanisme reproductiu: un sol exemplar adult genera centenars de llavors que són fàcilment dispersades pel vent o l'aigua, podent arribar a recórrer grans distàncies. Així mateix, té una elevada capacitat de rebrot i les seues llavors poden romandre en estat vegetatiu durant anys.

El galàpag de Florida fou introduït al nostre territori com a espècie comercial (mascota) a finals del segle XX, i el seu abandonament per part dels amos en zones del medi natural és la principal causa d'introducció als ecosistemes autòctons. Al nostre municipi, podem trobar-la a les zones del riu Millars que tenen aigua de forma més o menys contínua. Aquesta espècie també es troba a la llista "100 de les Espècies Exòtiques Invasores més perjudicials del món" de l'UICN, i el seu potencial invasor es deu a diversos factors: en primer lloc, la seua dieta omnívora fa que una gran varietat d'éssers vius siguen potencials preses (invertebrats, xicotets vertebrats, plantes...), a més la seua voracitat provoca la disminució de disponibilitat d'aliment per a les espècies de galàpag autòctones (Emys orbicularis i Mauremys leprosa), així com una competència directa pels espais d'hàbitat i cria. A més, el galàpag de Florida és un vector potencial de malalties per als galàpags autòctons.

Amb la finalitat de regular la població de Trachemys scripta a Espanya, es va dur a terme el projecte "LIFE Trachemys", cofinançat per la Unió Europea, per a controlar la presència d'aquesta espècie. Almassora fou un dels llocs on es va dur a terme aquest projecte.

Finalment, i per a evitar que aquesta espècie genere més problemes als nostres ecosistemes, demanem a qui tinga exemplars de galàpag de Florida com mascotes, que no els allibere al medi, als estancs o als rius, sinó que els porti a una tenda especialitzada o a un expert que puga encarregar-se de cuidar-lo de forma correcta.

El musclo zebrat és un dels principals invasors dels medis aquàtics dels darrers anys. De la mateixa manera que passa amb la resta d'espècies d'aquest apartat, també forma part de les "100 de les espècies exòtiques invasores més perjudicials del món" (UICN). Aquesta espècie és originaria de l'est d'Europa, on les seues poblacions es troben estabilitzades i integrades a les xarxes tròfiques, però ha sigut introduïda en altres països del món principalment a través de la navegació (larves a les aigües de llastre, adults enganxats a les quilles) i de transvasaments d'aigües entre conques hidrogràfiques. Actualment s'ha estès per Amèrica del Nord, Europa i Àsia. La seua capacitat invasiva es deu a la seua reproducció, doncs un exemplar adult pot arribar a produir diversos milions de larves a l'any, experimentant les poblacions un creixement explosiu. Són bons filtradors ja que mengen fitoplàncton i eliminen la terbolesa de l'aigua, però també furten l'aliment d'altres espècies provocant la seua pèrdua. Altre impacte a tenir en compte és l'econòmic, doncs ràpidament colmaten i taponen conduccions, bombes, dipòsits, així com les inversions necessàries per a evitar la seua proliferació (és una espècie molt resistent als canvis ambientals). El seu impacte econòmic a Espanya s'estima en més de 1.500 milions d'euros.

El cranc americà fou introduït intencionadament a Espanya, al Guadalquivir (1974), amb fins comercials (comerç, consum, esquer per a pesca...), i s'ha anat estenent pels rius i conques hidrogràfiques fins colonitzar tota la península. El problema per als ecosistemes es deu a la seua elevada capacitat reproductiva, i a la introducció de l'"afanomicosis" als nostres medis, una malaltia que resulta letal per als crancs autòctons, de manera que ha aconseguit eliminar pràcticament la totalitat de poblacions de cranc de riu europeu (Austropotamobius pallipes) d'Espanya. Aquest cranc és molt resistent, podent fins i tot resistir a períodes de sequera soterrant-se en túnels, i el seu caràcter omnívor fa que s'alimentin de pràcticament qualsevol ésser viu (plantes, larves, amfibis, peixos, cadàvers...), exercint per tant pressió sobre tota la xarxa tròfica de l'ecosistema al competir amb altres consumidors a diversos nivells. Per a l'ésser humà, el cranc americà pot ser hoste de trematodes que poden infectar-nos si el cranc no es cuina adequadament, i a més degut a la seua dieta tenen un elevat potencial de bioacumulació de contaminants.

El visó americà fou introduït a Espanya als anys 50 a partir de fugues d'exemplars de granges pelleteres a Segovia i Pontevedra. Des d'aleshores, i a partir de noves fugues, s'ha estès per la península, existint cinc focus poblacionals principals: Galícia, el País Basc, la meseta nord, Catalunya, i Terol-Comunitat Valenciana. Com que es tracta d'una espècie semiaquàtica, s'expandeix a través dels cursos fluvials, condició afavorida per la seua dieta carnívora generalista i oportunista (mengen qualsevol presa que caiga a les seues mans). Les seues poblacions es troben en una clara tendència expansionista, doncs la seua estratègia reproductiva, gràcies a la qual produeixen capes de fins a vuit individus que assoleixen la maduresa sexual durant el primer any de vida, sumat a l'absència de predadors naturals que puguen regular el nombre d'exemplars, fan que haja trobat al nostre territori un hàbitat ideal. Actualment existeixen plans de control a les zones on s'ha detectat la seua presència, tot i això és probable que en el futur aconsegueixi expandir-se per tota la península. La seua forma de vida, a més de ser molt perjudicial per al seu entorn degut a la gran pressió que exerceix sobre els recursos, està acabant amb les poblacions de visó europeu (Mustela lutreola), el qual es troba en clar desavantatge competitiu.

A Espanya es desenvolupa el projecte "LIFE Lutreola Spain" des de l'any 2014, l'objectiu del qual és aconseguir controlar les poblacions de visó americà i afavorir la recuperació i expansió de les poblacions de visó europeu. Almassora, a través del riu Millars, també participa en aquest projecte.

La gambúsia és originària de Mèxic i Estats Units, però fou introduïda arreu del món com a mètode de control de les poblacions de mosquit, ja que s'alimenta de les larves aquàtiques d'aquests (poden menjar fins a 100 larves al dia). Tanmateix, després de la seua introducció, es comprovà que es tracta d'una espècie de reproducció explosiva (fent fins a tres postes per estació, de fins 100 exemplars cadascuna), per la qual cosa les seues poblacions creixen exponencialment en absència d'un depredador natural. A més, presenta una gran voracitat, alimentant-se d'una gran varietat de recursos i competint amb espècies similars (com el fartet i el samaruc) per l'aliment. També és capaç de sobreviure en aigües molt salines, i fins i tot de resistir sequeres estacionals en les quals la disponibilitat d'oxigen a l'aigua és baixa.

Una de les espècies de gambúsia és la Gambusia affinis, originària del Golf de Mèxic, i que es troba inclosa a la llista "100 de les Espècies Exòtiques Invasores més perjudicials del món" de l'UICN. Tanmateix, l'espècie introduïda a Espanya i Europa és el seu parent nord-americà, la Gambusia holbrooki, que ha sigut qui ha desplaçat el fartet als ecosistemes espanyols. Aquesta espècie, que és la que trobem a Almassora, està inclosa al Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores.