Les platges són ecosistemes litorals caracteritzats per ser un exemple clar d’interfase terra-mar, ja que estan fortament influenciats per ambdós ambients, i són les zones de major contacte entre la terra i la mar. La morfologia d’aquests ecosistemes deu el seu origen als processos d’erosió, transport i sedimentació, doncs la seua formació es deu a la acumulació dels sediments transportats per la mar i dipositats mitjançant els corrents de deriva marins, que al trobar un obstacle i aturar-se, deixen caure la càrrega sedimentària que porten. És per això que la majoria de platges es troben en badies o zones d’entrada de mar a la terra, doncs aquests entorns són favorables per a la sedimentació. Al mateix temps, els corrents arrastren i transporten els sediments cap a nous llocs, per tant l’estat i l’evolució de les platges depèn del balanç entre l’aport sedimentari i el buidat de sediments. Açò fa que les platges siguin ecosistemes dinàmics i al mateix temps, relativament fràgils, ja que una alteració en qualsevol d’aquests paràmetres pot suposar el seu rebliment per excessiva sedimentació o la seua desaparició per pèrdua de sediments.

Al tractar-se d’ambients tan peculiars, també posseeixen una estructura molt peculiar i una flora i fauna molt adaptada a les condicions ambientals. En primer lloc, el vent condiciona l’aparició de dunes que tendeixen a penetrar des de la mar cap a la terra, i que són ràpidament colonitzades per espècies arbustives i herbàcies que ajuden a fixar el substrat i consolidar-lo. Posteriorment, a mesura que la duna es consolida, arriben noves espècies que, en el seu estat més madur, donen lloc a un bosc litoral. Aquests boscs solen ser rics en aus i xicotets mamífers i rèptils, així com insectes.

La formació de dunes és un dels processos clau de la morfologia de les platges, ja que, en aparèixer espècies vegetals en elles, contribueixen a reduir l’efecte del vent sobre les zones més interiors de la costa, efecte que es veu més afavorit quan més desenvolupat està l’ecosistema dunar. A més, el front dunar d’una platja és el primer en rebre les ones als episodis de temporal o tempesta marina, frenant-les i ajudant a reduir l’efecte destructiu de la mar sobre la terra.

Pel que fa a la vegetació, són característiques d’aquests ambients ventosos, amb sòls poc fèrtils i elevada insolació, les plantes espinoses o suculentes. Les fulles xicotetes o en forma d’agulla ajuden a reduir la pèrdua d’aigua per transpiració, mentre que la presència de teixits carnosos suposa una ajuda a la supervivència quan la disponibilitat d’aigua dolça és baixa. Estes plantes han desenvolupat mecanismes adaptatius per a poder sobreviure i proliferar en aquest tipus d’ambients.

La fauna, així mateix, també és específica d’aquests entorns d’interfase terrestre-marina. Açí podem trobar una gran varietat d’espècies adaptades a cada situació: espècies que viuen al fons somers de la mar, altres que viuen a la zona on trenquen les ones (zona intermareal), i altres que viuen sobre la sorra de la platja. Aquesta diversitat d’entorns localitzada en un espai reduït fa que generalment la biodiversitat animal siga prou elevada, arribant a nivells pasmosos en zones com per exemple els esculls de coral. Alguns animals típics d’aquests entorns són: peixos diversos, bivalvs, crustacis, pòlips, equinoderms, insectes voladors…

Les platges poden també donar-nos molta informació sobre la biodiversitat marina. Passejant per elles podem trobar restes de vida escampats per la sorra: conxes, caragoles, restes vegetals, algues… Alguns d’aquests elements són molt apreciats pel seu valor estètic i ornamental, altres també ho són pel seu valor científic, ja que proporcionen informació fàcilment accessible sobre la vida a les zones marítimes més properes. D’altra banda, també és fàcil trobar a les platges restes d’origen antròpic, principalment fem i plàstics, que fóren llançats a la mar i ara tornats als seus “propietaris”, exemple de que moltes vegades el dany que fem al medi ambient acaba tornant-nos i afectant-nos negativament.

Tanmateix, aquests ambients solen ser objecte d’una elevada pressió antròpica que pot arribar a posar-los en perill. Alguns d’aquests riscs són:

- L’alteració de les dinàmiques d’erosió, transport i sedimentació degut a la construcció de dics, esculleres i zones portuàries, així com la fragmentació dels rius i la reducció del seu aport sedimentari a la mar.

- La pressió urbanística a primera línia de costa, que elimina els ecosistemes dunars i impedeix el seu desenvolupament.

- La sobrepesca i l’ús d’arts de pesca inadequades, que degraden els fons marins i redueixen la seua biodiversitat.

- La contaminació per abocaments marítims i terrestres, que redueix la qualitat ambiental de les aigües i afecta els éssers vius.

- La sobreexplotació turística i el turisme massiu, que afecta les espècies animals i vegetals reduint el seu hàbitat i impedint-les consolidar-se en noves zones de l’ecosistema.

Fins fa poc temps no es considerava l’impacte que l’ésser humà poguera tindre sobre la costa, principalment pel fet que es desconeixia la seua importància a nivell ecosistèmic i perquè es menyspreava la influència que els nostres actes pogueren tenir en les dinàmiques naturals. Actualment, a Espanya, el 80% de la costa es troba degradada, sent la Comunitat Valenciana una de les comunitats que posseeix major quantitat de la seua costa afectada, en gran part degut a la urbanització massiva i incontrolada del litoral, ja que quasi el 75% de la nostra costa es troba urbanitzada. Es per això de vital importància fer tant com puguem per evitar que aquesta degradació segueixi en augment i poder comptar amb platges sanes i duradores de les que poder gaudir, tant a nivell recreatiu com ecològic.

La Generalitat Valenciana utilitza una metodologia de mostrejos de la qualitat de les arenes i les aigües de bany de les platges de la Comunitat Valenciana. Aquesta metodologia s'aplica amb una freqüència setmanal durant la temporada de bany, i ajuda a dur un seguiment de possibles episodis de contaminació puntual o contínua.

En el cas de les platges d'Almassora, aquesta metodologia s'aplica tant a la platja de Benafelí com a la de Pla de la Torre. Habitualment ambdues platges presenten, segons els paràmetres avaluats, una qualitat excel·lent tant pel que fa a la sorra com a les aigües de bany.

La informació dels mostrejos, així com els nivells de qualitat de cada platja, poden ser consultats a l'enllaç web que s'adjunta a continuació.

Quan anem a la platja, és important recordar que es tracta d'un espai públic per al gaudi de tothom, i que a més és la zona de contacte entre la terra ferma i la mar. Per això, devem tindre en compte certs preceptes que no afectaran al nostre grau de gaudiment, però que juguen un paper molt important per al manteniment, tant ecològic com sanitari, d'aquestes zones. A continuació, resumim breument alguns d'aquests:

• Evitar embrutar: A ningú li agrada anar a una platja bruta, i no hi ha dubte que la brutícia afecta negativament la nostra experiència a la platja. Per això, no costa res guardar els residus que generem i emportar-nos-els a casa o dipositar-los a les papereres que trobem a les platges. És molt important, en especial, quan es tracta d'objectes com burilles, plàstics, llaunes, o ampolles de vidre, entre altres.
• Evitar molèsties a altres persones: Quan estem a la platja hem de respectar també a les altres persones que volen gaudir de la tranquil·litat a la vora de la mar. En aquest sentit, evitarem posar la música molt forta, així com jugar o córrer a prop d'altres persones. La platja és prou gran i tothom cap en ella, per la qual cosa podem buscar altres llocs buits o zones habilitades per a realitzar les activitats que puguen causar molèsties.
• Respectar la natura: No hem d'oblidar que a la platja hi ha animals i plantes que viuen en ella. De la mateixa manera que a nosaltres ens molesta que el/la veí/veïna faça soroll, als animals que viuen a la platja també, i així com no entrem a les cases d'altres sense permís, hem d'evitar xafar les zones dunars i la vegetació que trobem a la sorra. També quan ens banyem o bussegem, evitarem interactuar amb les espècies marines, que es troben al seu hàbitat i poden atacar-nos si se senten amenaçades per la nostra presència. Tot i que a simple vista no ho apreciem, aquestes espècies ajuden a mantenir l'espai i la seua naturalitat, i realitzen importants funcions ecològiques. Per això, no hem d'oblidar que som convidats i convidades a les seues llars.
• Respectar les normes i les indicacions del personal de vigilància: Les normes s'estableixen amb la finalitat de poder garantir l'ús racional i responsable tant de les instal·lacions i infraestructures com dels espais naturals. Respectar-les és necessari, no només per al seu correcte manteniment sinó també per la nostra pròpia seguretat i la de la resta de persones. Incomplir-les pot suposar importants riscs per a la salut, i inclús sancions econòmiques i/o administratives.

Us deixem a continuació un document elaborat per la Generalitat Valenciana que inclou un decàleg de bones pràctiques a les platges. Així mateix, no dubteu en preguntar al personal encarregat en cas de tenir algun dubte o necessitar més informació.

Certes espècies marines i/o aquàtiques requereixen d'una atenció especial, degut a la seua vulnerabilitat o perillositat per a l'ésser humà. A continuació recollim algunes d'aquestes, així com informació de com actuar en cada cas:

• Tortugues marines: les tortugues marines són espècies especialment vulnerables a les activitats humanes, degut als seus hàbits reproductius, ja que s'apropen a les platges per desovar i aquests ous poden ser destruïts, inclús sense voler, per les activitats humanes. Però, és fàcil reconèixer la presència d'un niu de tortugues degut a que deixen un rastre molt característic a la sorra quan s'arrastren cap a la platja, similar al d'un pneumàtic que ix de l'aigua cap a la platja, i que desapareix o fa mitja volta per a tornar a la mar. En cas de detectar aquest rastre, cridi al 112 i doni l'avís.
• Meduses: una de les espècies que més molèsties pot causar-nos a l'estiu a les nostres platges són les meduses. Les meduses són uns invertebrats que posseeixen cèl·lules urticants (nematocists) amb les quals ataquen les seues preses i/o es defensen d'altres depredadors. La seua capacitat per nadar és limitada, i principalment es mouen arrossegades pels corrents. Quan el vent bufa de l'est, és fàcil trobar-les a les nostres platges. És important tenir en compte que no totes les espècies de meduses són igual de perilloses per als humans: mentre que algunes no tenen capacitat per picar-nos, altres poden causar-nos greus problemes quan ens injecten el verí. Per això, adjuntem un PDF amb informació sobre les meduses, així com protocols d'actuació en cas de ser picat/da per una d'elles o haver vist una a l'aigua.
• Cetacis: els cetacis són un dels grups de mamífers adaptats a viure a l'aigua, i que poden trobar-se esporàdicament a les nostres costes. Són unes espècies especialment vulnerables, degut a que són objecte de caça i pesca furtiva, i són notablement sensibles a la contaminació marina degut a que es troben a la part superior de la cadena tròfica, sent per tant afectats per la bioacumulació de contaminants. En ocasions podem trobar aquests animals varats a les platges, ja que, desorientats o afectats per temporals marins o malalties, acaben sent arrossegats per l'onatge. En cas de trobar un cetaci varat a la costa, és important telefonar al 112 i donar l'avís per a que puga activar-se el protocol corresponent a cada cas.
• Rajades i batoïdeus: aquests peixos, de la família dels elasmobranquis (taurons), poden trobar-se en ocasions a prop de les platges, sobretot als fons marins clars i tranquils. Per això, no és del tot estrany trobar-los a les platges d'Almassora, però no hem de tenir-los por: aquestes espècies no ataquen de forma sistemàtica els humans, però és important no molestar-les, ja que sí que poden atacar-nos si se senten acorralades o amenaçades, i posseeixen un agulló a la cua el verí del qual pot arribar a ser mortal per a l'humà. Per això, si trobem un d'aquests animals a la platja, el millor és no molestar-los i apartar-nos tranquil·lament del seu camí, evitant fer-lis por o posar-los nerviosos, i sobretot mai intentar tocar-los o interactuar amb ells.
• Mol·luscs: aquests invertebrats solen ser molt abundants tant als mars com als oceans, formant generalment grans colònies allà on es troben. A les nostres platges, és freqüent trobar-los als fons arenosos i/o adherits a les roques de les esculleres. A més de tenir alguns d'ells un elevat valor gastronòmic, la seua presència sol ser un signe de que l'ecosistema marí proper es troba en un estat adequat, ja que la seua alimentació depèn en ocasions dels detrits que generen altres espècies animals i vegetals properes. A més són una peça important als ecosistemes marins degut a la seua funció filtradora, i la seua diversitat és indicativa d'un ecosistema madur. Us deixem a continuació un article d'investigació sobre la presència de mol·luscs a la desembocadura del riu Millars.

Vos convidem a consultar i descarregar els documents adjunts que incloem a continuació en relació a la fauna de la que hem parlat en aquest article.

La platja de Pla de la Torre va rebre el 2018 el guardó d'ECOPLAYA, atorgat per l'associació ATEGRUS, en reconeixement a la tasca de l'Ajuntament d'Almassora per millorar el seu estat ecològic i fomentar el seu ús i gaudi sostenible, així com apropar els seus valors a la població d'Almassora. En particular, la platja va tindre un reconeixement especial en el camp de l'educació ambiental, gràcies a les activitats realitzades per l'Aula de Natura i les activitats lúdico-recreatives d'estiu.