El marc legal del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars

*

La desembocadura del riu Millars ha estat històricament objecte de diverses pressions per part de la població dels municipis limítrofs, a causa dels diversos recursos que ofereix. Històricament, l'aigua del riu s'ha fet servir per al regadiu de zones agrícoles, mentre que l'energia generada per la seua corrent s'usava en accionar molins hidràulics amb diferents finalitats, tant energètiques com manufactureres. En tractar-se d'una zona amb elevada diversitat d'aus la pràctica cinegètica era comuna en el passat, i l'aprofitament per part de diverses indústries dels recursos geològics del llit, com les graves. Finalment, però no per això menys important, l'augment dels embassaments d'aigua al curs alt i mitjà del riu ha significat una notable pèrdua de cabdal que incrementa els efectes de l'estacionalitat hídrica que, d'altra banda, és típica dels rius de l'àrea mediterrània. En deixar-se el llit sense aigua també es va afavorir l'aparició de nous usos i impactes antròpics, com ara, el pas de vehicles de motor per dins del llit del riu i la consegüent erosió del terreny; la desaparició d'espècies vegetals que necessitaven l'aigua per proliferar i l'expansió d'altres espècies invasores (com les canyes, Arundo donax); i per descomptat, la pèrdua de la biodiversitat piscícola del riu. Aquests impactes, i altres, van fer necessari l'establiment de mesures de protecció que evitaren la pèrdua total i irreversible dels valors i serveis naturals i socials que proporciona el riu.

La primera mesura de protecció es va establir el 1985, quan es va prohibir la caça en tota l'àrea de la desembocadura del Millars, a causa de la presència d'espècies d'aus migratòries d'alt valor ecològic. Posteriorment, l'any 1996, aquesta protecció va ser consolidada mitjançant la declaració de la zona com a Refugi de caça per part de la Conselleria de Medi Ambient.

La protecció va ser ampliada l'any 2000 amb la declaració de Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), en el marc de la Directiva 79/409 / CEE relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva Aus), atenent als seus valors de biodiversitat i a la presència, continuada o estacional, d'aus incloses en l'Annex I d'aquesta Directiva (aus que requereixen mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la finalitat d'assegurar la seva supervivència i la seva reproducció en la seva àrea de distribució ), mesura que posa de manifest la importància de la biodiversitat ornitològica de la zona. Aquesta figura de protecció va ser ratificada en l'any 2001 amb la inclusió de la Desembocadura del Millars en el catàleg valencià de Llocs d'Importància Comunitària (LIC), d'acord amb la Directiva 92/43 / CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva hàbitats), amb la finalitat de conservar la biodiversitat de la fauna i flora silvestres europees i dels seus hàbitats naturals. La inclusió de la Desembocadura del Millars en aquestes dues categories de la Xarxa Natura 2000 el converteixen en Zona d'Especial Conservació (ZEC), i és indicatiu de la seva importància a nivell ecològic i de la seua necessitat de conservació, a causa dels múltiples beneficis que proporciona a la humanitat i als éssers vius del planeta pel que fa a funcions naturals i serveis ambientals.

Aquestes mesures de protecció van ser recolzades per altres mesures de caràcter autonòmic. L'any 2002 es va procedir a incloure-la al Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, mitjançant l'Acord de 10 de setembre de 2002, i en concordança amb el que estableix la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, en el qual es destaca la importància de preservar les zones humides per la seua importància a nivell ecosistèmic i pels serveis ambientals que ofereixen, com entre altres, servir de reservori d'aigua dolça i contribuir al manteniment de la seua qualitat de forma natural.

Finalment, l'any 2005, la Desembocadura del Millars va ser declarada Paisatge Protegit mitjançant el Decret 79/2005, del Consell de la Generalitat Valenciana. Aquesta declaració suposa la culminació i la posada en valor definitiva de la zona, fent explícitament palesa la seua importància a nivell ecològic (a causa de la gran quantitat i diversitat d'aus que posseeix) i social (sent una zona que ha marcat profundament el desenvolupament de les localitats limítrofes i que posseeix elements d'alt valor històric i patrimonial). Per això, el seu valor paisatgístic a nivell natural, que combina zones amb vegetació exuberant, paisatges aquàtics, elements singulars i espècies animals de gran interès, així com a nivell patrimonial, que conté vestigis de les nostres societats passades i presents i que constitueixen un testimoni viu de la nostra història i les nostres arrels, el converteix en un lloc clau que tenim el deure de conservar per a les generacions futures.

Per tal d'unir i coordinar els esforços de gestió i manteniment de la zona, així com promoure els seus valors i conservació, es va crear el 2007 el Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, organisme format conjuntament per les autoritats locals d'Almassora , Borriana i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, i que és l'organisme de referència per a la gestió operativa del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars.