A la desembocadura del Millars no trobem sempre les mateixes espècies d'aus, sinó que van canviant al llarg de l'any. Això es deu al fenòmen de la migració.

A l'època d'hivernada, s'hi poden observar importants colònies d'anàtids; les més grans són de collverd (Anas platyrynchos) i de sarcet (Anas crecca), però també està el cullerot (Anas clypeata).

La corba marina (Phalacrocorax carbo) també abunda i es pot veure en la barra litoral o assecant-se a les branques dels xops de les Goles.

Com a nidificants, trobem espècies d'interès tot i que les poblacions no són grans.

La camallonga (Himantopus himantopus) tenia ací una important colònia de cria fa anys, però el número de parelles nidificants ha disminuït considerablement. Altres són el gall de canyar (Porphyrio porphyrio), el gomet, el cabussonet, o el corriolet (Charadrius dubius).

La desembocadura del Millars és un lloc interessant per a l'observació d'aus limícoles (espècies que s'alimenten als fangs dels marges del riu). A l'hivern, podem trobar fàcilment la merita (Vanellus vanellus), i també el torlit (Burhinus oedicnemus) o el fusell (Pluvialis apricaria) (més escassos), que aprofiten els espais oberts del riu per a campejar. També és regular la presència d'individus de bequeruda (Gallinago gallinago), xerlovita (Tringa ochropus) o siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos). Limícoles nidificants són la camallonga i el corriolet.

Algunes espècies estan presents tot l'any i, a més, nidifiquen a l'espai protegit, pel qual es poden considerar residents. És el cas del collverd, la fotja (Fullica atra), la polla d'aigua (Gallinula chloropus) o el gall de canyar.

També les garses tenen una presència regular, però només nidifica el gomet (Ixobrychus minutus). Algunes espècies són molt habituals, com l'agró blau (Ardea cinerea), l'esplugabous (Bubulcus ibis) o la garseta (Egretta garzetta), mentre que altres no ho són tant, com l'agró roig (Ardea purpurea), l'oroval (Ardeola ralloides) o el martinet (Nycticorax nycticorax).

Hi ha altres grups que no es consideren aus aquàtiques però sí estan associades a zones humides. Són algunes rapinyaires i els passeriformes. La moixeta (Falco tinnunculus) és l'única rapinyaire diurna que nidifica, però és habitual vore l'arpellot de marjal (Circus aeruginosus) i l'aligot (Buteo buteo) a l'hivernada, o l'àguila pescadora (Pandion haliaetus) al pas migratori.

Els passeriformes són el grup que presenta un major número d'espècies dins del paisatge protegit. Quant a passeriformes palustres, trobem espècies hivernants com el repicatalons (Emberiza schoeniclus), migrants como el pitblau (Luscinia svecica), el xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus), el boscarler comú (Locustella luscinioides) o busquereta de casquetla xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), i nidificants com la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus), el trist (Cisticola juncidis) i el rossinyol bord (Cettia cetti).

Els passeriformes de ribera també són abundants. N'hi ha espècies hivernants, com la busquereta de casquet (Sylvia atricapilla), la xuita (Phylloscopus collybita) o el pit roig (Erithacus rubecula); sedentàries, com el capnegret (Sylvia melanocephala); i estivals com l'oriol (Oriolus oriolus), la bosqueta vulgar (Hippolais polyglota), el rossinyol comú (Luscinia megarhynchos) i el papamosques gris (Muscicapa striata).

La desembocadura del Millars, Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA)

La desembocadura del Millars és una zona humida litoral que destaca especialment per la diversitat d'aus que s'hi poden trobar al llarg de l'any.

Aquesta avifauna tan variada justifica que el lloc estiga reconegut internacionalment, inclós a la xarxa europea Natura 2000, protegit com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció d'Aus), en base a la Directiva europea 79/409/CEE relativa a la conservació de les aus silvestres (coneguda com Directiva d'aus).

Espècies d’aus de l’annex I de la Directiva presents a la zona (Acord del Consell de la Generalitat Valenciana).

Diversitat d'espècies

Les vora 100 espècies diferents que s'hi poden trobar a la desembocadura representen el principal valor d'aquest espai natural protegit.

En tractar-se d'una zona humida litoral, la desembocadura del Millars destaca per la seua diversitat d'aus aquàtiques, que es poden agrupar en:

• Grup de garses: agró blau, martinet, gomet, oroval, etc.
• Grup d'anàtids: collverd, cullerot, sarcet, etc.
• Grup de ràl·lids: gall de canyar, polla d'aigua, fotja, etc.
• Grup de limícoles: camallonga, corriol menut, siseta de pit blanc, etc.

Al riu no trobem sempre les mateixes espècies d'aus, sinó que van canviant al llarg de l'any. Això es deu al fenòmen de la migració.

La migració és una estratègia adaptativa de moltes espècies animals. En resposta a condicions adverses del seu medi en un determinat moment, abandonen el lloc on s'hi troben per a desplaçar-se a altres espais on hi haja millors condicions de vida en aquest moment. És un cicle que es repeteix en la vida de l'animal; en la següent estació reproductiva retornarà a la seua àrea de cria natural; i repetirà aquest cicle al llarg de tota la seua vida.

Les migraciones més conegudes són les de les aus. Moltes espècies de la Península Ibèrica l'abandonen a la tardor per a passar l'hivern a l'Àfrica tropical i tornen ací a la primavera següent per a reproduir-se. De la mateixa manera, a la tardor, moltes espècies del nord d'Europa volen cap al sud per a passar l'hivernada en condicions més càlides que als seus llocs d'origen.

Segons l'estatus d'una espècie en un lloc, les aus poden classificar-se amb els següents criteris:

• Resident: està present durant tot l'any i, a més, nidifica (si no s'indica expresament el contrari).
• Hivernant: s'hi troba present durant la hivernada (al menys entre desembre i febrer)
• Nidificant: es reprodueix a la zona (al menys està present entre maig i juliol).
• Migrant: està present durant els passos prenupcial (des de mitjans febrer fins al juny) i postnupcial (des de mitjans juliol fins al novembre).
• Visitant: espècie no migrant, dispersada des de poblacions pròximes.
• Divagant: espècie accidental, fora del seu àmbit geogràfic habitual.
• Fugida de captivitat: presència deguda a la intervenció humana (solta o fugida).

Podeu trobar més informació als elements adjunts.